Sé que és una petita maldat, però a mi em fa una certa gràcia que la repetició de les eleccions espanyoles impliqui el retorn obligat a Catalunya de Cayetana Álvarez de Toledo i d’Inés Arrimadas. Les dues vedettes de l’espanyolisme es veuran forçades a tornar a l’escenari barceloní com una reposició teatral d’una obra que ja va passar, amb més pena que glòria, per la cartellera de fa temps. Una mena de sainet amb les dues protagonistes envellides i gastades per uns diàlegs dolents i un atrezzo tronat que no dissimula la trampa i l’engany.
Dues dives que simbolitzen la fúria espanyola des dels dos origens socials que aguanten el sistema. Una és la marquesa, titular des de fa generacions d’un lloc a la llotja del regne, la que fueteja i menysté els indígenes indignes que gosen discutir l’ordre visigòtic. L’altra és la filla del policia, la que es guanya un lloc privilegiat dins del servei gràcies a ser l’olfacte del poder. Les elits madrilenyes no se surten mai dels guions depredadors de La escopeta nacional i Los Santos Inocentes.
En fi, el fet és que ja deuen estar pensant en quines maneres de muntar un parell de merders per algun poble amb pres polític o alguna facultat amb un grapat de joves de la CUP. Res, que em fa gràcia imaginar-les bufant i mirant al cel.
