Ja és tradició, com la Nochebuena, el missatge del Borbó que aquell dia treballa i los peces en el río. Com cada any per aquestes dates vuelve, a casa vuelve el boicot contra el cava català, aquella acció que permet a les famílies de l’Espanya més espanyola participar -pares, nens i avis, tots units en comunió patriòtica- en la festa anual de la catalanofòbia; l’examen de les etiquetes a la prestatgeria dels centres comercials amb la sana i legionària intenció de descobrir i assenyalar les ampolles penedesenques per descartar-les amb un gest de menyspreu. Un ritual castís i ultraconstitucional, amb els consumidors espanyolíssims a la recerca del cava extremeny amb la mateixa obstinació que las muñenas de Famosa se dirigen al portal.
Enguany, la sospita contra el català traïdor ha recaigut en un innocentíssim anunci de Codorniu -tant se val que l’empresa traslladés la seu a la Rioja l’octubre de 2017- que es limita a desitjar “dedicació, paciència i molt d’amor” a tothom per celebrar el Nadal, els mateixos ingredients que ells atribueixen a la criança dels seus escumosos, que contribueixen a celebrar aquestes festes: “Per això, com cada any, ho tornem a fer”… Vaya, vaya. “Ho tornem a fer” no s’assembla a “ho tornarem a fer” de no sé quin de los iordis? Ahà! cava sediciós! A por ellos i boicot!!!
I així, un any més, torrons d’Alacant, mantecados de la Estepa i el rellotge de la Puerta del Sol. L’honor d’Espanya està salvat, els catalans han rebut el que es mereixen i els espanyols beben y beben i vuelven a beber cava d’Almendralejo. Salut, amigos!
