Catalunya? Ui, no me'n parli ara

"Ajornar sine die l'inici d'un diàleg polític significa, inevitablement, que els presos polítics compliran les penes que els va imposar el Tribunal Suprem"

"Fins que la ciència tingui una resposta", aquest és l'horitzó temporal que contempla el govern de PSOE/Podemos, en boca de la vicepresidenta Calvo, per reprendre el diàleg polític entre el govern espanyol i la Generalitat. És a dir, el conflicte entre Catalunya i Espanya ha deixat de ser una prioritat per a la Moncloa, que no en vol saber res almenys fins que la crisi sanitària sigui una qüestió del passat. Això situa, aproximadament, aquest diàleg cap a mitjans/finals de l'any que ve. Un termini que, en política, vol dir mai.

Aquesta actitud de Pedro Sánchez i el seu govern deixa sense estratègia a ERC. Ajornar sine die l'inici d'un diàleg polític significa, inevitablement, que els presos polítics acompliran les penes que els va imposar el Tribunal Suprem i que els exiliats han de posar el seu calendari uns quants anys més enllà. I si no hi ha solució, el més important és veure com s'afronta el problema.

 

Vist el que ha passat a Badalona i constatat que Pedro Sánchez no vol reprendre la taula de diàleg, a ERC no li queda més remei que anar a competir electoralment en el terreny de JxCat i la CUP. Veurem com es fa el gir -ja hi ha moviments clars- i si això retorna el conjunt de l'independentisme a la casella de la unitat.

 

Comentaris