Tempesta hipòcrita, una més. Un fet -estúpid, essent benevolent- que denuncien des de fa temps algunes persones és que hi ha qui se’ls adreça en castellà mogut per la seva aparença física, com si els catalans en tinguessin alguna de definida. N’hi ha hagut prou amb la constatació del fet per part de l’alcaldessa de Vic perquè s’hagi muntat una onada de denúncies de racisme per part de l’unionisme més castellanista. Això, al mateix temps que el portaveu municipal de Ciutadans a Girona tenia la poca vergonya de considerar “racista” el fet que una ciutadana defensi el seu dret a parlar en català, encara que sigui davant d’uns policies espanyols. Racista, per a Ciutadans, és qui no acota el cap davant un policia que es nega a entendre el català a Girona. Un funcionari amb pistola, per cert.
Més greu encara és que unes inspectores de Treball es dediquin a amenaçar una treballadora perquè parla en català. Prepotència i prevaricació que s’ha donat en un bar del barri de Gràcia que, a sobre, es veu comminat a aportar tota mena de documentació, via citació administrativa, només perquè la cambrera increpada per les funcionàries s’ha negat, malgrat les amenaces, a passar-se al castellà.
Tant els policies de Girona com les inspectores de Gràcia són funcionaris que cobren dels impostos i que, en teoria, estan al servei dels ciutadans. No són casos aïllats. Hi ha d’haver resposta de l’administració i exigim transparència en els expedients i les sancions.
