Cartes homòfobes

"Els que han tingut fins ara la llibertat de ser homòfobs no entenen que aquells de qui han fet befa sempre, arrossegant-los a la depressió, la clandestinitat o el suïcidi, puguin sentir-se ofesos"

La difusió de la publicitat del joc de cartes que comercialitza l’empresa catalana SD Games “Que no te caiga el jabón”, de contingut manifestament homòfob, ha generat una controvèrsia a les xarxes socials que ha derivat en la denúncia per part de col·lectius que lluiten contra l’homofòbia i l’acció del Govern, que troba en el joc indicis de delicte d’odi. No es tracta només que el joc converteixi l’homosexualitat en terreny per a l’escarni i la befa, sinó també la banalització que s’hi fa de la violació i de la situació que viuen persones que hi ha a les presons.

La reacció de la companyia ha estat heteromilitant. Militantment hetero: penjar un comunicat en què assegura mostrar la seva “absoluta repulsa davant de qualsevol tipus de comportament homòfob i racista”, fet que contrasta amb què s’hagi decidit a editar un joc que és clarament exemple d’un dels tipus de comportaments que ara assegura repudiar.

Els que han tingut fins ara la llibertat de mantenir aquestes actituds de forma oberta i sense esmena respecte l’homosexualitat no entenen que aquells a costa dels quals han rigut i s’ho han passat bé des de temps immemorials, arrossegant-los a la depressió, la clandestinitat, l’angoixa i fins i tot el suïcidi, puguin arribar a sentir-se ofesos. Qui no pateix, no entén.

Els promotors del joc es defensen i afirmen que el contingut està emparat per l’article 20 de la Constitució espanyola referent a la llibertat d’expressió i que la seva pretensió es moure els jugadors a la reflexió sobre les dures condicions de vida a les presons. A favor del joc, l’empresa assegura que fa temps que es comercialitza a d’altres països i que se’n desconeix cap queixa semblant a la que ha saltat ara a Catalunya. Si és així doncs, ens hem de felicitar que el nostre país tingui el filtre en aquesta qüestió més exigent que en els països on suposadament el joc no ha aixecat cap mena de controvèrsia.

 

La resposta a les crítiques, però, mostra un entrebanc a l’hora d’estendre la consciència sobre actituds que resulten clarament discriminatòries cap a determinats col·lectius. La manca de consciència sobre la pròpia homofòbia es basa sovint en la qüestió del costum. Perquè qui no pateix els efectes d’aquesta homofòbia, particularment si forma part del col·lectiu heterosexual, no hi veu malícia, considera el fet del tot inofensiu. Però el fet cert és que les bromes de què es compon aquest joc de cartes s’inclouen sovint en aquell tipus de comentaris i expressions que s’emmarquen dins de les anomenades microhomofòbies. Aquestes, com els micromasclismes, perviuen “inofensivament” en el dia a dia i, en conjunt, es converteixen en el sediment que fa la vida més insuportable als col·lectius denigrats. Això sí, els denigradors sempre es disculparan i ens diran que no ho fan amb mala intenció i sí amb carinyo. A tots ells els hem de dir que no ens agrada que ens ensabonin o per ser encara més exactes: ens deixem ensabonar només per aquells qui volem!

 

Comentaris