La campanya per les europees ha començat i Catalunya la viu de forma especial amb tot de situacions anòmales i injustes. La més anòmala de totes és la situació dels principals candidats independentistes, els uns entre reixes i els altres fora de l’Estat en situació d’exili i sense possibilitat de posar-hi un peu, a no ser que vulguin córrer el risc de ser detinguts ipso facto. Ens hem de preguntar per quina raó a la resta de països europeus hi ha candidats que poden circular tranquil·lament participant en una campanya política per ocupar un seient al Parlament Europeu, mentre que a d’altres, que no van fer ni més ni menys que ells per l’1-O, se’ls manté en una vergonyant presó preventiva, que atempta a més contra tot sentit de justícia i proporcionalitat. Per què a Espanya un referèndum condueix a la presó i a la resta d’Europa no.
Altres elements que ens confirmen l’excepcionalitat del moment és el grau de tensió i hostilitat com el fet que un individu decideixi agafar una escopeta de balins i disparar —deixant-los ferits lleus— contra els militants d’un partit que concorre a les eleccions per guanyar l’alcaldia de Barcelona. No és la primera ocasió que els balins entren en escena en l’actualitat política. Des de fa uns mesos hi ha hagut un degoteig de notícies d’atacs d’aquestes característiques en què principalment els objectius han estat estelades penjades en balcons. ‘El Món’ ha informat en diverses ocasions d’aquests episodis.
Són probablement anècdotes aïllades, però sí és possible que fets com aquests tinguin a veure amb allò que el conseller a l’exili Toni Comín deia aquest dissabte des de Venècia sobre el dèficit d’Espanya a l’hora d’assumir la diversitat. Una actitud que l’allunya de l’Europa cultural, que assumeix aquesta diversitat i cerca la concòrdia i la convivència en base al respecte mutu. La manca de capacitat per assumir la diferència i respectar-la no deixa altre remei que imposar el criteri propi. Però la diferència no desapareixerà perquè algú cregui que no mereix existir. És per això que qui no pot pair la diversitat necessita ja sigui una escopeta de balins o, en última instància, un sistema penitenciari que, per un moment, li permetin actuar contra la dissidència i li regalin de pas el miratge que allò que no vol acceptar està sota control. Però, clar, no deixa de ser un miratge. Perquè contra la realitat no hi ha balins ni presons que valguin.
