La ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, ha deixat clar aquesta setmana que el govern espanyol no aixecarà el control financer dels comptes de la Generalitat mentre el Govern “continuï fent afirmacions desafortunades” sobre les seves intencions polítiques. Tot un Estat que es fa dir “democràtic” aplicant -de nou i sense amagar-se- criteris purament arbitraris. Però aquesta és nova! Ara el govern espanyol pretén decidir què pot dir i què no el president de la Generalitat, i els seus consellers. De fet, a l’Estat només li falta fer una llista amb totes les coses que no volen sentir per part dels dirigents catalans. Com si fossin nens petits…
Amb el “tot s’hi val” que tant caracteritza a Espanya, la Generalitat està collada i té poc marge d’actuacions. Catalunya té, en aquests moments, exactament l’autonomia que vol que tingui el govern espanyol. Ni més ni menys. Així les coses, és més que obvi que l’Estat no té cap intenció de dialogar, i que només busca la rendició dels independentistes. Però són precisament aquests, JxCat i ERC, els que ara han de decidir quin paper volen jugar en la investidura de Pedro Sánchez. Tornar a regalar els vots gratis no hauria de ser una opció, vista l’experiència.
Apuntalar un nou govern amb Sánchez al capdavant serà difícil d’explicar, i em temo que els costarà molt de fer entendre als seus votants que el líder del PSOE sigui de nou president del govern espanyol gràcies als seus vots… Després de regalar-los l’any passat els vots gratis per arribar a la presidència i d’haver governat durant un any, quina diferència hi ha hagut entre Sánchez i Rajoy, pel que fa al conflicte català? Ja n’hi ha prou de contribuir a l’estabilitat d’Espanya a canvi de res, i amb el menysteniment com a única resposta.
