En la història del PSOE hi ha hagut exiliats, perseguits, reprimits i assassinats per la dictadura franquista. Rojos caçats. Però ara hi ha també caçadors. Caçadors de la dissidència política que engresquen els seus potencials electors amb un trofeu de caça major: el president Puigdemont entre reixes per més d’una dècada. El candidat del PSOE ha centrat la seva campanya, i ha arrossegat la resta de partits nacionalistes espanyols, a intentar revertir la humiliació que per a Espanya suposa que Carles Puigdemont sigui vist fora d’Espanya com un president democràticament elegit i forçat a l’exili per esquivar la repressió espanyola. I encara més humiliant, que la justícia Alemanya no l’extradís per rebel·lió i que el govern de Bèlgica no l’hagi fletat immediatament en un avió fins a Estremera, passant-se pel folre els protocols judicials d’una euro-ordre.
Certament, la presó i la repressió a tots els nivells han minat les forces de l’independentisme institucional. Però l’exili, com ha succeït en altres períodes de forta repressió de l’Estat contra Catalunya, manté viu el conflicte a nivell internacional. I aquest és el gran drama. La persecució, les amenaces, les euro-ordres i l’obsessió per emmanillar el president Puigdemont engrandeixen la seva figura política a gran velocitat. D’aquí que PSOE, PP, Cs i VOX creguin que el procés morirà del tot si el president a l’exili es converteix en el president empresonat. Puigdemont baixant d’una avió a Barajas, emmanillat i escortat per la Guàrdia Civil donaria moltíssims vots en un país que es mou més per la catalanofòbia que per la defensa de drets socials, econòmics i polítics. Sous precaris, pensions ridícules, una sanitat col·lapsada, una banca i unes empreses enriquides amb diner públic… però un català a la presó. Què més volen?, deu pensar el candidat del PSOE.
Espanya és un Estat capaç de posar policies a les clavegueres del parc de la Ciutadella, a les fronteres a obrir maleters de cotxe i als aeròdroms a esperar que Puigdemont es llanci amb paracaigudes. Però fins ara ha estat incapaç de dignificar la vida de tots els seus ciutadans. Puigdemont a la presó no significarà millors salaris, més hospitals o un transport públic de qualitat. Però sí més vots per als caçadors que un dia van ser caçats.
