El règim està tocat, com s’ha pogut comprovar dins del Congrés dels Diputats. Algunes institucions bàsiques que haurien d’actuar com a garants dels drets democràtics i civils estan naufragant per la seva decantació repressiva, especialment la cúpula judicial i la monarquia. Tant els jutges i els fiscals com la policia i la Guàrdia Civil s’han convertit en una màquina de fabricar casos que acaben amb gent a la presó, sense importar gaire cosa més que l’oportunitat política. Tot aquest engranatge, a més, està orientat a desprestigiar i humiliar les institucions catalanes, així com els representants democràtics que les encapçalen. Aquesta estratègia és especialment visible en la monarquia, convertida en el principal estendard polític de la dreta extrema i l’extrema dreta.
La diferència, ara, és que el PSOE -per primera vegada des de la transició- sembla haver canviat de postura a còpia d’agressions i deslegitimació des del triangle fachito. El conflicte Catalunya-Espanya s’ha convertit en l’oportunitat per a què el deep state s’apropiï de la direcció política de l’Estat, en detriment dels partits del sistema. Els fracassos reiterats de la justícia espanyola a Europa estan generant una reacció autodefensiva que alimenta l’euroescepticisme creixent del nacionalisme espanyol. El búnquer ha tancat l’escotilla i dispara cap enfora, en totes les direccions, des de l’espiell.
El Congrés dels Diputats s’ha convertit en el que fa anys que és el Parlament de Catalunya. Crits, insults, gent que deshumanitza l’adversari, guerracivilisme… I els socialistes espanyols que tasten la pròpia medicina. Probablement la legislatura serà curta. Però es farà llarga.
