Un botó desconnectat, un país perplex

"Es reconegui o no som en període preelectoral i val la pena que tan aviat com sigui raonable es posin a disposició dels electors les diverses estratègies"

Costa trobar una distància més gran que la que hi havia entre la solemnitat de les paraules del president del Parlament ("injustícia", "il·legalitat"...) i la realitat de la desconnexió del botó amb què Quim Torra havia votat fins ara. És lògic, per tant, que tant el president de la Generalitat com els diputats de JxCat es neguessin a votar els pressupostos. Dit això, la paràlisi del Parlament, l'espectacle dels diputats de Ciutadans insultant i cridant, el menysteniment general de les institucions catalanes i l'espectacle de divisió oberta entre els dos socis de Govern és un desastre polític que deu haver fet encendre més d'un Montecristo als hooligans de la Junta Electoral Central.

Ja fa temps que la majoria dels ciutadans d'aquest país entenen poques coses de les que passen al Parlament. No recordo cap precedent d'una votació de pressupostos on sigui el partit del president qui els faci naufragar, ni a un partit de l'oposició que els voti amb una mà mentre exigeix eleccions anticipades amb l'altra. Tampoc és gaire normal que dos socis de Govern s'enfrontin ni més ni menys que a través del president del Parlament i el de la Generalitat. Això, sense parlar del cinisme de la CUP, que porta des del principi de la legislatura exigint eleccions i ara ha trobat per algun lloc una sobtada fúria presidencialista. Tot plegat sota la sospita que almenys una part de la gesticulació de JxCat no va més enllà del pur tacticisme electoralista.

 

En definitiva, es reconegui o no som en període preelectoral i val la pena que tan aviat com sigui raonable es posin a disposició dels electors les diverses estratègies. I fins aleshores, que es limiti l'espectacle d'enfrontament entre JxCat i ERC perquè comença a afectar tant a les institucions com a l'autoestima de la societat a qui representen.

 

 

Comentaris