Fa dos anys que el màxim representant de la monarquia espanyola apareixia a la televisió amb la gran bandera d’Espanya de fons per enviar un missatge indigne i fora de tota moralitat democràtica contra una part dels seus “súbdits”. Emparava la brutalitat policial de l’1-O i amenaçava a perpetuïtat una ciutadania pacífica i indefensa davant d’un Estat amb el monopoli de la violència. 2,3 milions de catalans havien comès el crim de qüestionar democràticament el règim que sosté el negoci de la monarquia i les elits polítiques i econòmiques madrilenyes.
Fa dos anys, Espanya es va sentir humiliada. Ni els serveis d’intel·ligència, ni les clavegueres ni la Guàrdia Civil i la policia no van trobar ni una sola urna. Malgrat la violència brutal, la gent va protegir amb el seu cos els col·legis electorals. El Borbó s’adreçava als espanyols per tranquil·litzar-los amb un ‘a por ellos’, un ‘a por ellos’ que sobretot pretenia blindar la monarquia il·legítima continuadora de la legalitat franquista davant la legitimitat d’un Parlament hereu de la legalitat republicana. Avalava la violència per respondre a les crides al diàleg des de Catalunya, i protegia el poder polític, econòmic i judicial deixant a la intempèrie els ciutadans que, havent-se cregut que Espanya era un Estat de dret, protegien els valors democràtics.
El monarca alimentava aquell 3 d’octubre un relat guerra-civilista contra un republicanisme naixent que es negava a continuar legitimant una Transició violenta i pensada exclusivament per enriquir uns pocs i empobrir una majoria. Dos anys després, la crida del rei a la repressió contra els demòcrates s’ha cronificat. A hores d’ara, Felip VI té via lliure per influir sobre tot un país. A l’Estat cap partit no qüestiona ni de lluny, aquesta monarquia. Ans al contrari, el PSOE és el seu principal valedor. Garantia de futur.
