Tanta insistència i promoció dels aplaudiments als sanitaris no tenia res d’innocent. A banda d’entretenir la gent amb un passatemps perfectament innocu per al poder, metges i infermeres han passat a ser ser un bonic complement per a l’atrezzo legitimador que sempre necessita l’autoritat. Per si hi hagués algun dubte de la maniobra, aquests dies s’ha conegut l’atorgament del premi Pincesa d’Astúries al personal sanitari que ha treballat en la primera línia de la lluita contra el virus, una concessió en què la família reial espanyola destaca “l’esperit de lluita que amb tantes mostres d’afecte, solidaritat i gratitud us ha estat reconegut”. Apa, així queda content el populatxo dels balcons i, alhora, als sanitaris se’ls calma l’emprenyament amb una medalleta. O això creuen.
Algunes instàncies professionals i sindicals de Madrid han reaccionat amb la submissió del vassall, però aquesta vegada el truc és tan evident que ha generat una onada d’indignació dels interessats, dels que sí que han estat al front de la pandèmia. Les xarxes socials s’han inundat de dignitat professional i consciència social, fins el punt que la reacció s’ha fet inocultable a l’opinió pública. Molts, moltíssims sanitaris es neguen a col·laborar en el blanquejament de la monarquia espanyola, una institució opaca de la qual només se’n tenen informacions fiables a través dels tribunals europeus. A Catalunya, la infermera -i exdiputada- Marta Sibina ha començat a articular una resposta democràtica contra l’enèsim abús borbònic.
En teoria el premi s’ha de concedir, físicament, a Oviedo el pròxim mes d’octubre, prou temps com per organitzar una resposta col·lectiva. Se’ls faran llargs aquests mesos a la família de la Zarzuela.
