L’escàndol causat per les afirmacions del cap de l’Estat Major de la Guàrdia Civil, el general José Manuel Santiago, en el sentit que aquest cos es dedica a combatre la “desafecció a les institucions del govern” és un símptoma dramàtic del poquíssim gruix democràtic en què es basa el règim polític espanyol que deriva del pacte amb el tardofranquisme. D’entrada, un govern suposadament progressista delega en policies i militars la informació a la població de com evoluciona una plaga vírica, com si es tractés de científics experts. A partir d’aquí, els militars converteixen la informació en unes novedades casernàries, amb llenguatge bèl·lic, retòrica nacionalista i la bandera bicolor com a medicament.
El següent fotograma és quan el general-portaveu confón el govern espanyol amb l’Estat, una distinció excessivament subtil per a la seva mentalitat. Però aquí és quan el militar comença a rebre una onada de foc amic, amb els mitjans de la dreta madrilenya disparant contra l’uniformat per por de ser considerats desafectes -i, per tant, víctimes del propi estat a qui serveixen-. La Guàrdia Civil rastrejant la dreta espanyolista? On s’és vist?
I, mentrestant, l’esquerra espanyola es manté en silenci, sense molestar-se a defensar -ni per quedar bé- un patrimoni democràtic essencial com és la llibertat d’expressió. La democràcia espanyola sempre gira al voltant de les casernes. Qualsevol govern espanyol és satèl·lit del nucli autoritari de l’Estat. Són així, ni tan sols els cal l’independentisme com a excusa.
