El judici contra el president Torra ha estat una autoparòdia del sistema judicial espanyol. Una vegada més, les estructures de l’Estat han decidit canviar pel seu compte les decisions del Parlament i, en aquesta ocasió, ho han fet amb la voluntat expressa d’humiliar els ciutadans d’aquest país, teatralitzant la inhabilitació de tot un president de la Generalitat per una simple pancarta al balcó de la plaça Sant Jaume. Això sense comptar les evidències de parcialitat que ha denunciat l’advocat Gonzalo Boye, que haurien pujat els colors a qualsevol tribunal d’un país democràtic.
Quim Torra molesta. I molesta perquè, en tant que president, és l’única persona amb atribucions per dissoldre el Parlament, quan a Madrid s’han acostumat a decidir, a conveniència, quan es dóna per liquidada una legislatura. Molesta, també, perquè la seva acció política enllaça amb l’herència de l’U d’Octubre i amb la legitimitat de l’exili. I molesta, finalment, perquè la seva figura és incompatible amb un hipotètic retorn dels partits independentistes a la cleda del vell peix al cove. Torra ha comès errors, però no ha abdicat de res.
Per tot plegat, els partits que consideren Catalunya com un subjecte polític han d’expressar un suport tancat al president. I aquí és on es veurà, d’entrada, la sinceritat del canvi de rumb que s’insinua des de Madrid.
