L’autonomisme, més viu que mai

“Les fitxes han tornat a la casella de sortida autonòmica: guerres electoralistes entre aparells de partits i falta d’estratègia unitària”

Mentre Madrid s’estabilitza –de forma artificial i temporal-, Catalunya continua trontollant. Mentre a Madrid onegen la bandera del diàleg i del progressisme com la solució constitucional a tots els mals, a Catalunya l’independentisme torna a caure de quatre grapes en el parany de la divisió i juga, gustosament, en el terreny de l’autonomisme. Si bé és cert que JxCAT i la CUP han rebutjat estabilitzar el règim del 78, això no vol dir que no pensin amb la mateixa lògica electoralista d’ERC i no pretenguin treure rendiment del seu 'no' al PSOE en unes eleccions autonòmiques catalanes. ERC, els Comuns i el PSC volen eleccions a Catalunya si pot ser demà, millor que demà passat. Els republicans, confiats que les dues victòries a Madrid i l’acord amb l’esquerra espanyola es traduiran en una hegemonia clara al Parlament, i els socialistes i els Comuns s’hi abonen, conscients que només amb una victòria d’ERC podran fer un tripartit que els torni a donar accés al Palau de la Generalitat.

La galàxia JxCAT-PDeCAT-Crida no té tanta pressa. I no pas per una lleialtat extrema al president Quim Torra, sinó perquè ha d’endreçar-se sense prendre gaire mal. Corrents, sigles, estructures de partit, lideratges, desconfiances i rèmores del passat que en algun moment hauran de confluir o esclatar del tot. La CUP ho té més fàcil, no ha de lluitar per les hegemonies i pot pressionar els hegemònics. Però s’ha inserit en el sistema igual que la resta, ara també al Congrés dels Diputats, i també juga a autolesionar la unitat independentista. 

 

Després de més de dos anys de l’1-O, les fitxes han tornat a la casella de sortida autonòmica: guerres electoralistes entre aparells de partits i, en conseqüència, falta d’estratègia unitària davant l'enemic real. Això sí, amb presos polítics en règim tancat i exiliats. I moltes esperances posades en una taula de diàleg amb un Madrid que no vol dialogar de res més que no sigui autonomisme i Constitució espayola. Potser les cimeres independentistes haurien de servir per reconstruir la unitat abans que per córrer a apuntalar governs espanyols amb escenificacions que tothom sap que no serviran perquè els catalans decideixin lliurement. 

 

Comentaris