Catalunya s’ha convertit en una font d’ingressos extra per a centenars d’agents i comandaments policials espanyols. Amb una estratègia purament colonial, Madrid ha honorat els agents que van distingir-se en la jornada de violència contra els votants del referèndum de l’U d’Octubre, que han rebut distincions i pagues vitalícies. El negoci de reprimir catalans és prou rodó com perquè els sindicats policials hagin protestat perquè consideren que l’Estat ha concedit poques medalles en l’Operación Ícaro -en les protestes del passat mes d’octubre contra la sentència del Tribunal Suprem- als agents desplaçats a Catalunya. De fet, es queixen que només se n’han atorgat 322 i exigeixen que la totalitat dels agents rebin la seva medalla i el compement salarial vitalici que hi va incorporat.
No només això. Els policies i guàrdies civils destinats a Catalunya fa temps que reclamen un plus que els compensi el fet que la major part de la ciutadania no els demostri cap mena d’afecte. Més o menys el mateix que al País Basc i Navarra, on els agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat mantenen un generós incentiu de prop de 700 euros mensuals que es va instaurar a principis dels anys vuitanta i que, quan fa dos anys de la dissolució definitiva d’ETA, encara es continua pagant.
Òbviament, totes aquestes demandes serien impensables fora de Catalunya i Euskal Herria. Els mateixos agents del CNP i la Guàrdia Civil són conscients que actuen com a força de repressió colonial i volen cobrar-s’ho, sense manies. I si a Madrid donen diners, medalles i honors a qui ens pega és que pretenen que ho continuï fent.
