La substitució de Gabriel Rufian per Inés Arrimadas en la majoria progovernamental no és un moviment menor en l’estratègia del PSOE. Els 10 diputats de la nova líder de Ciutadans arriben a Pedro Sánchez a preu de saldo, a canvi de poc més que un instant de protagonisme que retardi i apugi una mica el preu de la deglució inevitable dels hereus d’Albert Rivera a mans del PP. Ara bé, per conservar una mica de parròquia, Ciutadans recuperarà l’anticatalanisme fundacional i es posicionarà com a garantia de la recuperació del bloc del 155, aquesta vegada ampliat -ni que sigui indirectament- per Podemos i els comuns. El punt de partida d’aquesta nova etapa política seran els pròxims pressupostos generals de l’Estat.
A Madrid, el mando único i la medicació nacionalista contra el virus ha deixat sense estratègia ERC, que ja no pot confiar en que hi haurà una negociació seriosa amb el govern de PSOE i Podemos. A la vegada, això també acaba amb la possibilitat de reedició d’un tripartit, que serà impossible mentre no hi hagi senyals clars que alguna cosa profunda es mou a l’interior de les institucions de l’Estat. Els presos continuen acomplint les seves condemnes i als exiliats no els truca ningú, ni tan sols Pablo Iglesias.
En definitiva, ni ERC i JxCat no tenen més remei que buscar una estratègia conjunta, encara que sigui per tornar a governar després de les pròximes eleccions. Però per aconseguir-ho hauran de convèncer els seus votants de què tenen una estratègia realista -encara que sigui a mitjà termini- per aconseguir que l’independentisme recuperi la iniciativa política que va perdre a finals de 2017.
