El Papa Francesc nomenava fa un parell de setmanes el mossèn gironí Joan Planellas nou arquebisbe de Tarragona, en substitució de Jaume Pujol. Aquesta decisió del pontífex aixecava la còlera dels sectors espanyols més casposos de l’Església, i també dels mitjans de comunicació de la caverna. Des de diaris com ‘El Mundo’, ‘ABC’ o ‘La Razón’ es van fer editorials carregant contra Planellas -“Preocupant senyal del Vaticà a Espanya”, “O l’Església és universal o no serà”, o “Un pastor que divideix al seu ramat” són alguns dels titulars que ha fet la premsa espanyola en els darrers dies sobre Planellas-. Les crítiques van pujar de to quan a Espanya van recordar la polèmica del mossèn gironí amb Albert Boadella. Els veïns de Jafre -el municipi del Baix Empordà on Boadella té una segona residència- van penjar una estelada al campanar del poble -del que Planellas n’era el rector-. Aquest fet va indignar la dona del còmic, que ho va denunciar als mitjans de comunicació, al bisbat i a la Santa Seu.
El recent nomenat arquebisbe va explicar en aquell moment que la bandera s’havia penjat a petició del poble, i va deixar clar que la família de Boadella era lliure de penjar la bandera espanyola a casa seva. Tant és l’odi, que l’espanyolisme va engegar una campanya cridant a no marcar la casella de l’Església en la declaració de l’IRPF, després que el Papa nomenés Planellas. Liderada pel propi Boadella, s’hi van sumar Alejo Vidal Quadras, Jordi Cañas o Juan Carlos Girauta, entre d’altres. I fa pocs dies, Planellas reconeixia en una entrevista al diari ‘El Punt Avui’ que “és un drama que polítics pacífics estiguin a la presó”, en referència als presos polítics. Així les coses, Planellas té tots els ingredients per ser repudiat pel catolicisme espanyol, encara amb tics de temps passats.
Espanyolista sí, però catalanista no. Queda clar que a l’Església espanyola només hi ha espai per aquells que defensen que “la unitat d’Espanya és un bé moral”, tal i com va dir, per exemple, l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares. Una declaració d’aquest tipus no escandalitza ningú a l’Estat, però sí molesta el catalanisme -ni tan sols independentisme!- de Planellas. També en aquest àmbit el sobiranisme té feina per fer: ja n’hi ha prou de bisbes i mossens catalans justificant-se pel simple fet d’estimar el seu país! Sí, Planellas és catalanista i estima Catalunya, i què?
