Torna la comèdia. Ara la Fiscalia del Tribunal Suprem ha dit que investigarà aquelles comissions de l’AVE a la Meca que apareixien perfectament definides -amb noms, cognoms, dades i dates- en les famoses converses que Villarejo va enregistrar a Corinna zu Sayn-Wittgenstein. És a dir, reobren un dossier que l’Audiència Nacional de Madrid va tancar en un temps rècord per “falta de proves” i per la “inviolabilitat de Joan Carles I” mentre va ser cap de l’Estat espanyol. Què ha canviat? Doncs la contundència de les investigacions de diverses justícies europees i, a partir d’aquestes revelacions, que la immensa barra del patriarca Borbó és un tema que comença a fascinar els mitjans de comunicació més importants d’Europa.
El problema que tindrà el règim espanyol per frenar el desprestigi monàrquic és que la cleptomania d’aquesta família sembla genètica. Sense entrar en els avantpassats més o menys llunyans, les maniobres financeres dels Borbons actuals han aflorat el comportament desvergonyit de diversos membres de la família. Pilar de Borbó, germana de Joan Carles I i tia de Felip VI, va mantenir una societat opaca en un paradís fiscal durant quaranta anys, tal i com va publicar la premsa alemanya a partir dels anomenats ‘papers de Panamà’. El aquell moment, l’Agència Tributària va dir que obria una investigació. Quatre anys després, la Infanta moria sense que ningú l’hagués importunat mai.
Tampoc mai no s’ha investigat on i de quina manera es va cobrar l’herència que va rebre Joan Carles en morir el seu pare, tot i que s’ha publicat que els diners estan a Suïssa. Ni la relació de Joan Carles amb el cas Noos, pel qual la seva filla, la Infanta Cristina, va patir una condemna purament simbòlica. En definitiva, la tolerància amb aquesta família ha estat total i absoluta.
Ara a la Fiscalia del Suprem li tocarà fer veure que investiga, probablement amb la intenció d’entorpir la feina de la justícia suïssa i allargar prou el cas com perquè la biologia solucioni el problema. Tot plegat, només deixa una bona notícia. I és que la fragilitat de la monarquia espanyola és la fragilitat d’un règim violent i estructuralment corrupte.
