L'Anna, la Mireia... Nosaltres

"És terrible veure els representants democràtics d'aquesta societat asseguts al banc dels acusats per haver respectat el mandat rebut"

El judici contra la Mesa del Parlament al TSJC és una reposició -reiterativa, fatigant- del Tribunal Suprem, amb el mateix to i arguments similars. Amb una característica més degradant encara, que és que -a diferència del judici de Marchena- l'acció de l'Estat va contra l'organ legislatiu català. És a dir, aquest judici no és per condemnar accions, sinó que entra de ple en l'àmbit de la deliberació i el debat. És evident, com ha dit Mireia Boya al tribunal, que es jutja als acusats perquè eren i són majoria parlamentària. En cas contrari, qualsevol negativa s'hauria circumscrit a l'entorn del Parlament.

 

Però l'unionisme ha fracassat reiteradament a l'hora de conformar aquesta majoria. Les maniobres de Madrid s'han estrellat fins i tot en les eleccions del 21 de desembre de 2017, amb l'independentisme escapçat, la repressió policial i judicial desbocada i una participació rècord. I si no hi ha gruix polític i social per conformar una majoria parlamentària espanyolista la solució que aplica l'Estat és que la cambra catalana ni tan sols pugui debatre el programa electoral dels partits que havien guanyat a les urnes.

 

 

Sigui com sigui, és terrible veure els representants democràtics d'aquesta societat asseguts al banc dels acusats per haver respectat el mandat rebut. És dolorós en tots i cadascun dels casos, però més encara ho és més quan hi veiem persones tan pròximes als lectors del Món com són Anna Simó i Mireia Boya... Molta força, Anna. Tot eth supòrt, Mireia.

 

Comentaris