Tristíssim el paper del PSC a Badalona, que ha quedat clar que ha abandonat la connexió històrica amb el catalanisme. Es pot discutir, des del punt de vista local, el paper d’ERC, el de Guanyem i el dels comuns, però el que queda clar és el que els socialistes badalonins han afrontat el seu desastre polític com si no tinguessin cap responsabilitat ni cap enrere ni cap endavant. Pretendre substituir un malalt amb dependències -com l’anterior alcalde- per un aparàtxic gris -com el candidat socialista- és una actitud impròpia d’un partit amb la trajectòria institucional del PSC. I més encara quan l’alternativa és un alcalde amb un discurs nítidament ultra, com Albiol.
PSC i comuns també han de reflexionar sobre la dretanització galopant dels seus referents a Madrid, ara en plena estratègia de col·laboració amb la patronal i Ciutadans. I, de la mateixa manera, han de tenir clar que aquesta col·laboració estructural tindrà efectes greus en la política catalana, amb l’alcaldia d’una ciutat de les dimensions de Badalona com a símbol regressiu.
Albiol és àcid sulfúric per al catalanisme, i més encara quan la seva alcaldia deriva de l’enfrontament entre el PSC i la resta dels partits de tradició democràtica. La lliçó de Badalona és que cal tenir un programa local clar i coherent i una estratègia nacional sense excepcions.
