En temps d’eleccions, molts partits apel·len al vot dels ciutadans utilitzant expressions com “la gent comú” (Ada Colau) o “el poble”, “les classes populars” (CUP, entre altres). En una societat tan diversa com l’actual és una mica agosarat per part dels partits polítics d’intentar encotillar els ciutadans i ciutadanes en categories tancades i monolítiques per empènyer-los a votar en funció del que creuen o allò que els diuen que haurien de ser pel fet de formar part d’un grup concret. Volen simplificar societats diverses i complexes i homogeneïtzar-les sota un mateix patró de comportament, necessitats, inquietuds i visió del món.
Aquestes definicions no deixen de ser una cotilla que els partits polítics s’haurien d’estar d’utilitzar de forma tan habitual perquè abusen i atempten contra la llibertat individual. Perquè si l’alcaldessa Colau diu que ella està a l’alcaldia de Barcelona fent el bé i això és gràcies a “la” gent comú. Què passa amb aquells que legítimament no li donen suport i opten per altres opcions? Deixa de ser gent comú aquells que no voten els Comuns? De la mateixa manera altres formacions parlen en nom del “poble” i de les “classes” i probablement tampoc tenen el suport de la totalitat del grup al qual apel·len constantment. Per tant, parlar així en global sembla una mica arriscat.
Aquesta pràctica tant arrelada i que la gent comú que no formem part de partits polítics ni hi tenim interessos L agescoltem dia sí i dia també estaria bé que fos revisada perquè, encara que potser no sigui de forma intencionada, en temps electoral sembla que es vulgui establir una definició del bon ciutadà i el mal ciutadà en funció d’on vagi a parar la seva papereta quan es planta el dia de les eleccions davant d’una urna. Alguns partits polítics ho fan més que d’altres.
En certa manera aquesta expressió, que en resum ve a dir que els bons ciutadans són els que voten l’opció política que reivindica la representació d’un grup, no deixa de ser una forma subtil d’exercir la violència contra la llibertat de tothom a ser gent comú i a votar a qui li doni la gana, d’acord amb la seva consciència i història ideològica. Així que si vostè se sent gent comú pot votar a l’alcaldessa Colau, però no pateixi, que de la mateixa manera està legitimat per votar a qualsevol altra opció que es presenti, precisament perquè la gent comú hem de ser lliures per votar a qui considerem oportú.
