A Barcelona ja només sona la bossa

"La política municipal de Barcelona ha passat de la màxima ideologització -si més no, verbal- fins a un pragmatisme tan extrem que frega la immoralitat"

L'espectacle de l'Ajuntament de Barcelona s'està convertint en un exemple irrebatible de l'absoluta inutilitat i la despesa estúpida que impliquen les campanyes electorals. Bona part dels electors barcelonins -i d'altres municipis, per cert- no podien fer-se una idea, ni tan sols aproximada, de la utilitat que se li donaria al seu vot un cop convertit en representació al plenari. Evidentment, els votants d'Ada Colau no tenien manera d'endevinar amb quin tipus de suports es convertiria en alcaldessa la seva cap de llista, sempre tan donada a assenyalar amb el dit índex tot el que ella i els seus consideren dreta, casta i elits. El mateix per als simpatitzants del PSC, súbitament convertits en un apèndix polític de l'alcaldessa que els va expulsar del govern municipal pel 155, una aparent qüestió de principis.

 

Però els més perplexos deuen ser els votants de Manuel Valls. La seva candidatura, Barcelona pel Canvi, ha servit justament pel contrari, convertirnt-se en el suport decisiu per mantenir Ada Colau a l'alcaldia. Ara, els cent mil barcelonins que van optar per la candidatura de Valls han constatat, suposo que astorats, com el cap de llista i dos regidors més van votar per Colau mentre els altres tres s'abstenien. Però és que, uns dies després, el grup de tres regidors de Valls ha patit una subescissió i ara Celestino Corbacho -exsocialista com el propi Valls- se'n torna, després de votar Colau, al grup que no ho va voler fer.

 

 

La política municipal de Barcelona ha passat de la màxima ideologització -si més no, verbal- fins a un pragmatisme tan extrem que frega la immoralitat. Que ningú no esperi ètica ni coherència, els pròxims quatre anys seran impresentables.

 

 

 

Comentaris (7)
Josep Fa 5 mesos
Sr. Cot, la seva obsessió per la crítica contra l'alcaldessa Ada Colau no tenyirà en absolut una gestió de quatre anys que ha estat de les millors des de Maragall. Observeu una mica més en la gestió de la Generalitat que està acabant amb la sanitat pública i altres serveis socials. Se li veu molt el llautó.
TSSO Fa 5 mesos
El poble és savi demanant la unitat. Amb la unitat tot aquest esperpent ens el podíem haver estalviat. La nòmina i la cadira pesen més que els ideals.
Guillotina Fa 5 mesos
Las ideologías de los partidos han muerto, hace tiempo.Sólo existe la necesidad de un sueldo del..pueblo.
JORDI Fa 5 mesos
Una vergüenza!
"Però els més perplexos deuen ser els votants de Manuel Valls. " Fa 5 mesos
Los votantes de Valls están, básicamente, encantados, dado que la alternativa era Maragall. No es tan difícil de entender, Sr Cot.
Decepcionant. Fa 5 mesos
El què ha passat a Barcelona no ha estat res més que la unió dels partits espanyols contra els catalans i això als votants de Podemos i Ciudadanos ja els hi sembla bé. Patètic el paper d'ERC festejant a un partit espanyol com Podemos. I , sí, com diu l'articulista, els propers 4 anys seran impresentables i, jo opino que les properes eleccions al Parlament català (pobret) , i pactes posteriors, també.
Boris Fa 5 mesos
El que es més preocupant no es Barcelona. Al cap i a la fi s'enfrontavan dos forces que havian estat rivals a l'ajuntament, sinó el cas de Sant Cugat, un ajuntament també emblemàtic, en què la llista més votada jxcat va veure com els seus socis de govern la feian fora amb acords amb la CUP i PSC. D'això se'n diu lleialtat institucional. Com no és un cas únic podem donat per liquidat el procés i donar la benviguda al nou autonomisme vigilat i tutelat pel estat. Ole partits, amb menció