La meitat més un dels vots. L’independentisme té a l’abast un objectiu històric i els partits que en reclamen la representació pràcticament no s’hi refereixen. I no ho fan perquè en cas d’acomplir-se aquest resultat, aquella mateixa nit n’haurien d’extreure unes conclusions que no estan disposats a assumir. No només això, una majoria absoluta i explícita dels vots implicaria, per fer-se valdre, una estratègia transversal que ni ERC, ni JxCAT ni la CUP no estan en disposició ni tenen voluntat d’acordar i aplicar. Com a mínim des de la perspectiva actual.
Però, malgrat totes aquestes tàctiques partidistes, aconseguir la majoria dels vots per a les llistes independentistes és una fita importantíssima que ha de ser assumida com a prioritària per unes bases socials que fa anys que exhibeixen la majoria social. Obtenir més suport que la suma de les llistes espanyolistes i les ambigües és una carta de presentació internacional de primer nivell, especialment en un moment en què el govern espanyol intenta projectar la idea que s’ha entrat en una fase de diàleg per encarrilar i solucionar el conflicte entre Catalunya i Espanya. En definitiva, si aquest pronòstic és fes real, els partits independentistes haurien derrotat el conjunt del sistema polític espanyol, superant la totalitat de l’arc que va des de Podemos fins a Vox.
En aquest sentit, la majoria dels vots també és un objectiu sobre el qual pot treballar -amb una certa comoditat- l’independentisme civil al llarg dels pròxims mesos. L’objectiu del 50%+1 sempre ha estat possible, ara cal fer-lo real.
