20 de juliol del 2015

“On seríem ara si a la fotografia de la presentació de la coalició electoral Junts pel Sí hi hagués sortit també la CUP?”

Imaginem que el 20 de juliol del 2015, a la fotografia de la presentació de la coalició electoral Junts pel Sí hi hagués sortit la CUP. Tot l’espectre independentista conjurat per assolir la llibertat del país, sense vetos, sense fòbies i sense superioritats morals de cap mena a banda i banda. Com un mirall del carrer. Ni esquerres ni dretes, unitat sense fissures per situar Catalunya a les portes d’una República socialment justa. L’independentisme institucional, estaria quatre anys després en una espiral de disputes electoralistes i partidistes i de retrets com l’actual, o ja hauria recorregut més camí i amb passos més ferms? I si l’error genèric va ser construir una coalició amb la CUP auto-exclosa, i des de la resta de partits i la societat civil organitzada donant per natural i inevitable que el germà revolucionari quedés fora de les institucions i que no assumís cap responsabilitat en el procés, més enllà de ser al carrer i pressionar el Govern?

En una coalició de totes les forces independentistes, qualsevol partit que hagués saltat del vaixell o hagués posat en qüestió la unitat estratègica –que no vol dir unitat ideològica- per interessos partidistes hauria estat penalitzat electoralment. S’ha demostrat que la unitat absoluta dona resultats magnífics en la confrontació amb l’Estat: el 20-S, l’intent de l’Estat i les seves clavegueres de segrestar les institucions catalanes i d’assaltar la seu de la CUP per atemorir el Govern i els partits davant del referèndum va fracassar perquè tothom va defensar tant la Generalitat com la CUP, sense que importés en quin sector de l’independentisme militava. I l’1-O: aquell dia, ni més ni menys, un estat autoritari amb totes les eines de repressió legals i il·legals feia fallida en un dels seus territoris. Va ser una victòria, malgrat que la violència exercida i la repressió posterior n’hagin impedit la seva culminació. I és el gran patrimoni que l’independentisme ha de saber explotar.

 

Malauradament, aquest patrimoni del 20-S i de l’1-O s’ha convertit en pura retòrica per a bona part de l’independentisme institucional, més pendent de la pugna electoralista autonòmica més o menys immediata que no pas de trobar el punt de reconnexió per seguir avançant com un sol bloc. En aquest sentit, la Diada s’hauria de llegir en clau qualitativa i no quantitativa. La fotografia serà la de les picabaralles, o la de la remuntada? A Madrid li espanta la remuntada, no pas si dos milions de persones surten al carrer.

 

Comentaris (3)
Per a la història Fa 14 dies
Ningú no està lliure de culpa però les culpes no es reparteixen igual
Maria Rosa Fa 14 dies
Tens raó, Gemma, seria fantàstic que la CUP donés exemple i s'avingués a la unitat amb les altres forces independentistes. Aleshores quedaria molt malament qui no s'hi afegís.
[email protected] Fa 14 dies
Ja vas veure ahir el Riera a la FAQ's. Sí, revolució, independència, acció directa, enfrontament amb l'Estat espanyol, sí. Però els altres, no les CUP. Ells, a anar-se turnant en els pocs escons que els hi hem atorgat els votants i a cobrar, una legislatura i el retiro. Fantasmes. Conspiradors de taverna. Què heu fet per la independència, apart d'esguerrar qualsevol iniciativa, ensorrar qualsevol líder, dificultar quelsevol objectiu a l'abast? I vosaltres us penseu que esteu salvant el