14F i repressió

“Els programes electorals haurien d’estar marcats per aquesta acceptació o no de la repressió com a dany col·lateral en l’embat amb l’Estat”

L’operació Volhov, a banda de ser un ridícul internacional per a Espanya i un insult a la intel·ligència dels ciutadans espanyols que legítimament estan en contra de la independència, és un missatge contundent de l’Estat, ara a mans de la progressia dialogant: no hi ha línies vermelles. Quan l’enemic posa en qüestió la nació espanyola i el règim que la sustenta artificialment, la repressió ha de ser transversal i arribar a tots els racons de la societat. Es tracta d’intimidar, castigar i escampar la por entre qui va desafiar l'estatu quo i va humiliar tot un Estat ara fa tres anys.Qui doni veu als ciutadans serà empresonat o desterrat, qui mobilitzi pacíficament el carrer, també estarà entre reixes, i qui pretengui donar vida a l’economia catalana i alhora defensar democràticament la independència, serà perseguit i assetjat policial i judicialment. En resum, l’Estat ja ha entès que està en guerra amb una altra nació i no amb una regió autonòmica.

I a les portes d’un nou cicle electoral a Catalunya, les forces independentistes hauran de batallar amb el factor repressió. Acceptar que la repressió és un dany col·lateral a l’embat democràtic amb un Estat que no actua democràticament es dibuixa imprescindible per avançar. Encara que sigui sagnant, ‘normalitzar’ la repressió, en el sentit d’acceptar que, tot i combatre-la, és impossible aturar-la, pot ser clau. Justament, perquè les forces del règim del 78 juguen al desgast d’una societat que tem per la seva mort civil i que en qualsevol moment pot rendir-se per aturar una repressió que l’ofega en tots els àmbits.

 

Els programes electorals del 14F haurien d’estar marcats, per aquesta acceptació o no de la repressió com a dany col·lateral. Els presos polítics i els exiliats donen per bo el seu càstig si serveix per fer avançar el país en el camí de la República, però cal saber si altres líders polítics i socials estaran disposats a pagar aquest preu que imposa un Estat amb greus dèficits democràtics per sostenir l’embat. Serà una guerra llarga i duríssima, i el 14F és un bon moment perquè els partits exposin sense manies, i sense retrets, fins a on estan disposats a suportar aquesta repressió.

 

Comentaris