10-N: O bloqueig o humiliació

“La votació no té el més mínim interès per a l’independentisme si no és per intentar posar aquest règim al punt del col·lapse”

Les eleccions espanyoles del 10N tenen per únic objectiu tancar amb pany i forrellat qualsevol esquerda al búnquer del 78. Ni tan sols seran un nou plebiscit entre la dreta retrògrada i corrupta i l’esquerra progressista i pura, com havia volgut fer creure el PSOE abans d’implorar el suport del PP i de Cs.  Amb el 155, els presos polítics i exiliats i el dret d’autodeterminació no hi ha ni dretes ni esquerres. Tots van a la una amb l’amenaça d’un nou ‘a por ellos’. Per tant, el 10N no té el més mínim interès per a l’independentisme si no és per intentar posar aquest règim al punt del col·lapse. Si l’aritmètica li ho permet, abocar-lo a la fallida institucional, bloquejar-lo fins que accepti tractar democràticament el conflicte polític català. El fantasma de la coalició de la dreta extrema, o un pacte PP-Cs-PSOE no ha de ser l’excusa per regalar els vots. La realitat ha demostrat que haver avalat una moció de censura dels socialistes contra el PP només ha comportat més humiliació amb un rebuig públic cap a ERC i JxCAT com a empestats.

En aquest context, no té cap sentit iniciar una nova batalla simbòlica entre ERC i JxCAT per les llistes electorals conjuntes o separades, amb més o menys presos polítics i exiliats. Només té sentit una estratègia conjunta, un acord programàtic que no pot passar pel vassallatge a l’esquerra espanyola, sinó per collar-la i portar-la al límit de les seves costures democràtiques. I sense caure en el parany de la promesa d’un hipotètic indult o d’una llei d’amnistia francament llunyana. Res no fa més por a Madrid que la unitat d’acció.  

 

El 10-N arribarà després de la sentència contra els líders independentistes. Si no es produeix un miracle, dues dones i set homes nobles passaran anys entre barrots i set més viuran a l’exili, víctimes d’un càstig exemplaritzant per part d’un règim que s’inspira en les tècniques repressives del franquisme. Una circumstància prou excepcional com per deixar de banda els interessos partidistes propis d’un sistema autonòmic i convertir el 10-N en una acció col·lectiva de l’independentisme que tingui conseqüències reals. Altrament, tenir un grapat de diputats a Madrid només servirà perquè una vintena d’independentistes tinguin una nòmina pagada per Espanya. A la pràctica, la tria serà entre bloqueig o humiliació.

 

Comentaris (6)
Josep Fa 1 mes
Totalment d'acord amb l'article, pero mentre ERC i JuntsxCat no es posin d'acord ni que sigui amb un acord de minims, la única força que fará trontollar Ñ, será el poble al carrer i no pas cantant ni fent castells, si no fent mal allá on els fa mes por...
Jo Fa 1 mes
Des de fa més d'un any i mig només s'ha triat rendició i humiliació. En les darreres eleccions espanyoles hi havia l'opció del Front Republicà (els únics que prometien plantar cara) y no van treure ni un diputat. ERC i Convergència pacten sense problemes amb el PSOE. Per tant, aquest cop em quedo a casa.
Anna Fa 1 mes
Totalment d'acord amb la reflexió de la Gemma.
Article de campanya Fa 1 mes
Sembla que ha començat la propaganda electoral.
Xavi Fa 1 mes
Una cosa que no es pot oblidar: Els partits obtenen un rèdit econòmic en funció dels seus resultats electorals. I això és un ajut important per al seu finançament. Per això mai faran un boicot a unes eleccions. La pela és la pela i la cadira és la cadira. #UNITAT#
Homer Fa 1 mes
Totalmente de acuerdo con la substancia del artículo. No se puede expresar ni más alto ni más claro. Gracias.