10-N, el final de la innocència

"No hi ha diàleg possible. No hi ha tercera via. No hi ha res més enllà de l’Espanya espanyola, de l’Espanya dels justiciers vestits de jutges"

Si en algun sentit poden ser útils per a l’independentisme les eleccions del 10-N és per constatar, definitivament, que amb Madrid, sigui del color que sigui, no hi ha diàleg possible. No hi ha tercera via. No hi ha res més enllà de l’Espanya espanyola, de l’Espanya dels justiciers vestits de jutges i de l’Espanya de les porres i la presó i l'exili per als dissidents. Després del 28-A, i malgrat la bona fe d’un l’independentisme disposat a tornar a investir Pedro Sánchez sense cap garantia, la fal·làcia de l’esquerra espanyola es va desmuntar. L’endemà del 10-N, el PSOE farà una crida a la responsabilitat dels partits d’Estat, és a dir a la dreta extrema del PP i Cs, perquè el deixin manar sense Podemos en nom de la preservació del règim del 78. I en el cas hipotètic que el PSOE brandés la bandera de l’esquerra, per asseure’s al consell de ministres els de Pablo Iglesias negaran tres vegades el dret d’autodeterminació de Catalunya. Ara sí, som al cap del carrer.

L’esperança de l’amnistia és humanament comprensible, com també ho era l’esperança que la sentència del Suprem no fos tan dura per poder buscar una sortida dialogada al conflicte encara que fos postposant el referèndum una dècada. Però essent realistes, no hi haurà, com a mínim durant una o dues generacions, una majoria parlamentària espanyola que estigui disposada a reconèixer que Espanya és un estat autoritari que reprimeix la dissidència política i a ‘perdonar’ l’independentisme. Al contrari, en els propers anys s’albira un Congrés amb una majoria aclaparadora de l’ ‘a por ellos’, amb ganes de fer tot el mal possible a una part substancial de la societat catalana, d’escarmentar-la i de laminar les seves institucions, la seva cultura, la seva llengua, la seva policia, els seus mitjans de comunicació i la seva escola.

 

A partir d’aquí, si els escons independentistes serveixen per bloquejar el règim, benvinguts siguin. Si són per negociar obres en una carretera secundària, no cal que facin 600 quilòmetres, encara que qui els pagui el sou sigui Espanya. A Catalunya caldran mans per resistir, i sobretot, per persistir. El carrer ja ha parlat.

 

Comentaris (7)
Balanç Fa 12 dies
El que hem guanyat aquests anys és que Ñ estigui més espantada. I per tant més agressiva... fins que agredeixin tan fort que es desautorizin ells sols. Tal com reprimeixen aquests dies pot ser que falti poc per això. En tot cas la marquesa del PP ja ha reconegur que l'unionisme ha perdut Catalunya.
Pitxolí Fa 12 dies
La Montero gira ara en contra de Junqueras un argument d'ell (Montero empra, doncs, una variant de l'argument "ad hominem" ): el de l'amor. Ara resulta que Podemos no renuncia a fer entendre als cat. que ens estima. Però prou sabem que qui t'estima et farà plorar, pel teu bé, això sí.
Francesc Fabre Fa 12 dies
Els que això mateix ho venim dient des de fa més de deu anys no podem fer res més que congratular-nos que la "descoberta" comenci a ser general. Però encara cal que tots els independentistes descobreixin que no s'ha de deixar aparcat cap recurs disponible, des de l'ONU i els tribunals internacionals, especialment el TIJ (l'Haia) fins a l'agitació al carrer ("violèncua" sobre les coses, si no podeu renunciar a aquest mot). Però sobretot, no es pot renunciar a la feina dels polítics i aque
Sin novedad en el frente del procés Fa 12 dies
Las mismas cantinelas tramposas y sobreactuadas. La misma grandilocuencia de boquilla y la misma desverguenza de facto. Las mismas lecciones de moralina impartidas por los mismos caraduras. Las mismas lecciones de historia a cargo de los mismos analfabetos. El asombro de Damasco, en resumen. Con Pujol mentíamos mejor.
i SEGUIM! Fa 12 dies
Veig que en cap moment et planteges el fet de que ni Sánchez torni a ser president ni tant sols guanyin les esquerres. Convindria contemplar-ho! El coletas li va dedicar una maledicció que ja ja...!
Fat Boy Fa 12 dies
Son la traduccio politico-judicial de La Manada.
Sempre igual Fa 12 dies
Sra. Aguilera. Un cop mes ens ofereix la visió d'un poble dominat: resistir fins que ens tornin, si fan el favor, el que els hereus de la dictadura ens van concedir magnanimament: l'autonomia administrativa. No se si guanyarem o perdrem, però la gent no està al carrer per això. Faci-ho saber als seus amics polítics, si us plau.