Els mercats internacionals que financen els estats a través de la compra de deute públic han processat les imatges de les darreres setmanes a Catalunya, amb la Guàrdia Civil armada entrant a impremtes, detenint càrrecs de la Generalitat i registrant dependències públiques buscant col·lapsar la logística del referèndum de l’1-O. I el resultat és que la prima de risc espanyola, que mesura el nivell de confiança dels prestadors de diners en què l’Estat retornarà els diners, comença elevar-se. Que un país pugui pagar el deute depèn, sobretot, de la seva evolució econòmica i del seu pressupost públic, és a dir, que els comptes siguin equilibrats, o que si té dèficit, faci un esforç per corregir-lo.
En el cas català, tal i com assenyala el professor d’Economia d’ESADE Josep Comajuncosa a El Món, “hi ha un factor de risc afegit, un conflicte polític considerable que ja fa pujar la prima de risc. Però els mercats no estan preocupats per si Catalunya serà una república o una autonomia, sinó per qui recaptarà els impostos, i per tant, quina capacitat tindrà Espanya per pagar el deute”. Comajuncosa afegeix que “la falta de diàleg genera més dubtes entre els inversors, perquè veuen un escenari diferent al que hi hauria si Catalunya fos independent fruit d’un acord amb Espanya, perquè en aquest cas, Catalunya heretaria part del deute espanyol i els mercats ho interpretarien com un escenari estable per al pagament del deute”.
Comajuncosa explica que la prima de risc, “serveix als inversors per mesurar en quina mesura un Estat tindrà dificultats per tornar els diners, i per cobrir-se les espatlles, posen un tipus d’interès més alt si detecten risc”. I en el cas de Catalunya, afegeix aquest professor de l’escola de negocis ESADE, “una imatge de país conflictiu utilitzant mètodes no democràtics perjudica clarament la seva emissió de deute. Les accions de la Guàrdia Civil i la maquinària judicial que s’ha posat en marxa per aturar el referèndum estan castigant clarament la solvència de l’Estat, tot i que a hores d’ara la prima de risc no estigui tan disparada com correspondria, perquè hi ha mecanismes europeus per controlar-la. Com és normal, els mercats financers prefereixen sempre una resposta civilitzada a un conflicte”, sentencia.
7 de setembre del 2017, els mercats es posen en guàrdia
Si bé els mercats de capital estan més interessats especialment en si els catalans volen seguir essent espanyols i només catalanes, l’economista de l’empresa Futur Finances Pau A. Montserrat explica a El Món que “des del passat 7 de setembre, quan el Parlament va aprovar la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, els mercats internacionals ja es prenen seriosament que aquí passa alguna cosa, i la prima de risc immediatament s’amplia. A Espanya li està constant diners el procés català, perquè a l’hora de prestar diners a l’Estat, els mercats ja valoren el cost que tindria una separació no pactada, perquè Catalunya podria no assumir la part del deute del regne d’Espanya si no hi ha una negociació”.
Ara bé, què passaria si la Generalitat ara volgués endeutar-se? “Els costos d’endeutament també serien més grans, perquè hi ha incertesa, i per tant, la seva prima de risc també estaria disparada com en el cas d’Espanya. Però en aquest moment, Catalunya té tancat el finançament exterior perquè no és un interlocutor vàlid per als mercats financers i per tant, no es pot valorar quina seria la seva prima de risc. Només es pot finançar amb transferències de l’Estat i amb impostos propis”, aclareix Pau A. Monserrat, que remarca que en aquests moments cap altra comunitat autònoma té accés als mercats.
La inestabilitat pel procés, aclareix aquest economista, no ve per la voluntat dels catalans de votar sobre el seu futur polític, sinó perquè “els mercats no saben en quines condicions amb de negociar, si amb el 100% d’Espanya o amb una part, és a dir, no saben com serà Espanya d’aquí a un temps i qui pagarà el deute”.
Aquest analista coincideix amb el professor d’ESADE Josep Comajuncosa en el fet que les imatges de la desproporció de la intervenció de la Guàrdia Civil assetjant les institucions catalanes no ajuden gens a la credibilitat d’Espanya als mercats internacionals: “El conflicte català i la forma de resolució presa per l’Estat no és la millor opció per transmetre als mercats internacionals estabilitat”, reconeix Monserrat, que remarca que els mercats “perceben la possibilitat d’un conflicte, que no té a veure amb si Catalunya s’independitza o no, sinó que hi ha un país que té un problema que no resol amb diàleg. Si els implicats en el conflicte estiguessin asseguts negociant, com va ser el cas d’Edimburg i Londres, atenuaria l’efecte desconfiança i controlaria la prima de risc. Però si els inversors veuen la policia espanyola entrant en una impremta i detenint càrrecs de la Generalitat, això els espanta”, conclou l’expert de Futur Finances a aquest diari.
