A finals dels seixanta, tres joves amb ganes de tot començaven amb un invent anomenat La Trinca. L’èxit va arribar de seguida i molts pobles volien que els animessin l’estiu. D’aquí va sorgir el disc Festa Major (1970), pensat per reflectir el guió popular de qualsevol festa: “El pregó”, “La passada”, “L’ofici solemne”, “Les sardanes”, “El concert”… I “Passi-ho bé“, la cançó amb què un grapat de vallencs van acomiadar -festivament, irònicament- els guàrdies civils que sortien, amb les mans buides, del setmanari comarcal que acabaven d’escorcollar. I així “Passi-ho bé” es va convertir en una cançó revolucionària, només possible a la revolució dels somriures… I Josep Maria Mainat (Canet de Mar, Maresme, 1946) està sorprès i encantat.
Per què van compondre aquesta cançó?
La vam fer per les festes majors, ens servia per tancar els concerts i agrair que ens haguessin contractat. Per això diu “passi-ho bé i fins l’any que ve”, perquè volíem tornar la festa major de l’any següent.
Vostè s’imaginava que aquesta cançó continués tan viva a la memòria de la gent?
És increïble perquè aquesta cançó és del 1970, de fa 47 anys! De seguida que va passar m’ho van enviar: “Ja ho has vist, això?”, em semblava mentida.
Ha estat una resposta espontània, popular, que ha impactat molt a tothom. Aquells guàrdies civils armats, amb armilles antibales, amb vehicles… I la gent fent adéu amb la mà i cantant “Passi-ho bé”…
Les coses espontànies són les que surten bé, si ho hagués muntat l’ANC no hauria tingut tant d’impacte. Tot i que la frase “fins l’any que ve no lliga gaire” (riu) no volem que tornin.
Doncs cregui’m que potser en aquest moment històric és més útil el “Passi-ho bé” que “L’Estaca”…
Són coses diferents. “L’Estaca” és super útil: “Segur que tomba, tomba, tomba…”, potser el “Passi-ho bé és per a després de l’Estaca”, quan ja ha tombat.
I Josep Maria Mainat torna a riure.
