Nou pas en ferm per implantar el resultat del referèndum del proper 1 d’octubre. Si guanya el ‘no’, seguirà vigent la legislació espanyola. Però si guanya el sí, la transició entre la declaració d’independència i el naixement de la República estarà regida per la ‘llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República’, una llei marc que recull molts aspectes de la legislació espanyola, però que incorpora alguns canvis substancials i necessaris per poder bastir el nou Estat. JxSi i la CUP han acordat, després d’una certa polèmica, que aquesta llei -de moment és una proposició de llei presentada per dos grups parlamentaris- s’aprovi abans de l’1 d’octubre perquè tothom qui voti sàpiga quines seran les conseqüències del seu vot, però que només entrarà en vigor en cas d’una victòria independentista. La proposició de llei, que a diferència de la llei de referèndum encara no té data d’aprovació prevista, té 89 articles i tres disposicions addicionals, i es preveu que el Govern acompanyi aquesta llei de cinc decrets complementaris. La llei defineix Catalunya com una república de dret, democràtica i social.
Pensions i serveis socials, garantits des del minut zero
Una de les qüestions més recurrents per part de l’Estat i dels contraris a la independència és assegurar que no es pagaran les pensions i que els catalans quedaran desprotegits si es desconnecta d’Espanya. En aquest sentit, la proposició de llei presentada pels independentistes és molt clara. L’article 23 de la proposició de llei reconeix el dret a percebre les prestacions socials pu?bliques, incloses la Seguretat Social i altres sistemes alternatius, reconegudes des del moment en què entri en vigor la llei. Es reconeixen tambe? els peri?odes de cotitzacio? al sistema de Seguretat Social realitzats al territori de Catalunya, a efectes de care?ncia i de ca?lcul, aixi? com al d’altres Estats d’acord amb el dret de la Unio? Europea i els convenis internacionals aplicables. També es reconeix “el dret a la proteccio? social, especialment pel que fa als infants, davant de situacions de pobresa, inclosa la pobresa energe?tica, de risc d’exclusio? social per manca d’habitatge digne, malnutricio? i altres privacions de condicions ba?siques de vida”.
La justícia, canvis substancials
La filosofia de l’apartat de la justícia és garantir que l’estructura judicial funciona i que tots els procediments, causes i serveis es mantenen, per modificar-se progressivament amb la Constitució catalana. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desapareix i passa a ser el Tribunal Suprem de Catalunya, i a diferència de l’Estat, no hi haurà sala militar. Pel que fa a la Fiscalia, es planteja que el fiscal general de la República sigui designat no pel Govern sinó pel Parlament, gaudint de plena, sense dependència jeràrquica amb l’executiu. El Suprem tindrà un govern de jutges, i es crearà la comissió mixta, formada per membres del govern del Suprem i també membres del departament de Justícia. Es crea també la Sala Superior de Garanties, que assumeix les funcions pròpies d’un tribunal constitucional. L’article 79.4 preveu l’anul·lació de casos instruïts des de tribunals espanyols contra persones que hagin defensat democràticament els posicionaments independentistes i de defensa de la República. I també que els casos que ara instrueix un tribunal de justícia espanyola, com pot ser l’Audiència Nacional espanyola, el TC o el Suprem, passaran a ser gestionats per la justícia catalana. També es crea el Consell de Garanties Democràtiques, que substitueix el Consell de Garanties Estatutàries, però amb la diferència que els seus dictamens tindran caràcter vinculant.
El cap d’Estat
El president de la Generalitat passa a ser el cap d’Estat de forma transitòria. Durant el procés constituent, que durarà aproximadament sis mesos, la societat determinarà si el president de la República serà també el president del Govern, és a dir, si hi ha un sistema presidencialista o parlamentari. Mentre no ho estableix la Constitució, les dues funcions recauran en la mateixa persona. “El president o presidenta de la Generalitat és el cap de l’Estat i n’assumeix la seva més alta representació”, i “el president o presidenta de la Generalitat dirigeix l’acció de govern”, diu la proposició de llei de JxSí i la CUP.
De funcionaris de l’Estat a treballadors de la República
Què passarà amb un funcionari que ara treballa per a l’Estat espanyol? Res, perquè si ho vol, passarà a ser un treballador de la República, conservant el seu sou i el seu lloc de treball intacte. Així ho preveu l’article 17 de la llei de transitorietat, que estableix que el personal de l’Estat espanyol que presti els seus serveis a Catalunya –funcionaris de justícia, personal universitari, etc- “s’integra a l’administració pública de Catalunya que correspongui en funció de la seva administració de procedència, en les mateixes condicions retributives i d’ocupació, llevat que renunciï a la integració”. També els funcionaris que treballen directament per l’administració de l’Estat a Catalunya –empleats d’Hisenda, per exemple-, també es poden integrar al cos de treballadors de la República. I pel que fa als treballadors públics que ara ja depenen del Govern català, també es manté “la mateixa vinculació i condicions retributives i d’ocupació, sens perjudici de les adaptacions que resultin necessàries per raó de les funcions a desenvolupar”.
El castellà a la nova República
Quin estatus tindrà el castellà a la nova república havia generat polèmica i debat. Alguns sectors són partidaris que només el català sigui llengua oficial, però altres defensen la cooficialitat amb l’espanyol. I així serà, en termes lingüístics, no hi haurà canvis respecte a la legislació actual. “Totes les persones tenen dret a no ser discriminades per raons lingüístiques i a exercir el dret d’opció en relació amb les llengües catalana, occitana i castellana, conforme amb allò que estableix la Llei 1/1998, de política lingüística i els drets que empara, així com la resta de drets lingüístics vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei”.
La nacionalitat catalana i l’espanyola
La nacionalitat catalana no serà incompatible amb la nacionalitat espanyola. L’article 9 de la llei estableix que “l’atribució de la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia de la nacionalitat espanyola ni de qualsevol altra”. Tindran la nacionalitat catalana d’origen les persones que en el moment d’entrar en vigor la llei posseeixen la nacionalitat espanyola i estiguin empadronades a Catalunya abans del 2017, i les persones de nacionalitat espanyola quan compleixin dos anys d’empadronament continuat. La llei també preveu altres supòsits, molt més amplis i oberts que els que estableix la legislació espanyola. Pel que fa a l’adquisició de la nacionalitat per part de ciutadans estrangers, l’article 9 estableix que es pot adquirir per residència legal i continuada a Catalunya durant un període de cinc anys immediatament anterior a la petició. Es computa el temps de residència legal a Catalunya que hagi transcorregut abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Poden optar a la nacionalitat catalana els fills menors de les persones que l’hagin adquirit en virtut d’aquest article, a petició dels pares o tutors.
El calendari de fundació de la República
Si l’1 d’octubre guanya el ‘sí’, entra en vigor la ‘llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República’ i s’inicia el procés de construcció del nou Estat. El primer pas és obrir un procés constituent amb participació ciutadana per definir les regles de joc del nou estat, que tindria una durada d’uns sis mesos. Aleshores, el president de la Generalitat dissoldrà el Parlament i convocarà eleccions constituents, aproximadament cap a l’abril del 2018. D’aquestes urnes en sortirà una Assemblea Constituent, un Parlament que tindrà l’encàrrec de presentar una Constitució catalana. Després d’un referèndum sobre aquest nou marc legal –mentrestant regiria la llei de transitorietat-, es convocarien, ara sí, les primeres eleccions republicanes. Seria en aquest punt del calendari, aproximadament un any després del referèndum de l’1 d’octubre, que naixeria la República catalana. Per tant, els catalans hauran passat per les urnes 4 vegades: referèndum d’independència, eleccions constituents, referèndum de la constitució catalana i eleccions republicanes.
