Menys política i més entreteniment a TV3. Aquesta és la gesta inaugural de Mònica Terribas al capdavant de la cadena, una periodista que segons tot Catalunya és incisiva, combativa, independent, la periodista que sempre posa els polítics en un destret i fins i tot la periodista nacionalista. Vet aquí la súper Mònica Terribas, baluard del rigor i de la nació catalana. Segons el seu parer, a TV3 hi ha un “excés” de política -vols dir?- i ara és un bon moment per rebaixar-la. I ho és aprofitant que Catalunya passa per un “període de tranquil•litat” en aquest àmbit (?!) un cop superat el debat sobre l’Estatut (el que té un lladre esperant-lo a la cantonada) i superat el canvi de govern després de 23 anys de CiU. És a dir, que ara que el tripartit ja és un model del tot estable i que la Catalunya optimista va la mar de bé, ja podem deixar estar això de la política que és una cosa que no cal i que a més a més la gent no entén. “Hagan como yo y no se metan en política”. A canvi es dedicarà més temps a l’entreteniment i es prohibirà que els polítics surtin en els espais d’oci (al Polònia li deuen quedar dos telediaris). Així, ja s’estan fent les negociacions perquè TV3 pugui tornar a oferir la Fórmula 1 i el ‘fútbol’. És aquesta, la nova línia estratègica, menys política i més Fernandos Alonsos, Sevilles-Getafes i Judits Mascós. Entoma-te-la. Em pregunto per on retallaran, perquè els informatius ja semblen un magazine de successos i als programes cada cop hi ha més safareig d’estar per casa. Panem et circenses, pa i circ per la plebs, aquesta és la nova pensada dels socialistes. Opi pel poble, que no s’assabenti gaire del que fan els d’allà a dalt, que no pensi, que no tingui inquietuds, que no tingui criteri. Si fins avui han usat TV3 per promocionar-se, ara que les seves desfetes ja els fan massa vergonya optaran per amagar la merda sota la catifa. Mentrestant seguiran introduint-hi l’imaginari espanyol amb política subliminal. Amb els convidats, amb el format dels programes, amb l’ús cada cop més freqüent del castellà, etcètera. Han après bé l’experiment de les granotes, aquell que demostra que si les fiques de sobte en un pot amb aigua bullint surten d’un bot, i en canvi, si l’aigua es va escalfant a poc a poc es queden a dins fins que es moren.
A la compareixença que es va fer per anunciar totes aquestes ocurrències, no s’hi va sentir cap voluntat de recuperar el rigor periodístic, d’apel·lar a la intel·ligència dels espectadors, cap fita pedagògica, i ni tan sols cap menció a la necessitat d’utilitzar TV3 com a eina per compensar el dèficit de promoció que pateix la cultura catalana. De fet, fins i tot l’Albert Sáez, allà mateix, va defensar l’emissió recent d’una pel•lícula en castellà, com si no hi haguessin cadenes per donar i per vendre on poder-les veure. Quin panorama. Un director de la Corporació que és d’ERC però que sembla abduït per José Zaragoza –que és un home que està en tot, això sí que ho té- i una directora de TV3 proposada per CiU que contribuirà a tapar-li les vergonyes als socialistes. Ens maten amb les nostres pròpies pedres. Ben mirat, el que fa aquesta gent té molt de mèrit. I nosaltres som més burros que fets d’encàrrec, naturalment. En fi, ara que busco feina suposo que hauré de descartar TV3. Diria que no m’hi voldrien, i a més, em faria una mica de por. En quatre dies encara m’acabaria semblant bé que a l’Informatiu anunciessin l’últim disc dels Amaral, i la veritat, no em de gust canviar de bàndol. Prefereixo quedar-me amb els bons.
