Si bé els pols geogràfics de la Terra són punts fixos, els magnètics, que són el fonament dels nostres sistemes de navegació, començant per les brúixoles, es mouen contínuament. Així, des que va ser descobert fa gairebé dos segles, el 1831, el Pol Nord magnètic s’ha estat desplaçant de la zona àrtica del Canadà en direcció a Sibèria (Rússia).
En tot aquest temps, el pol s’ha mogut més de 2.250 quilòmetres, tot i que la velocitat ha estat variable: si durant els darrers anys es desplaçava uns 55 quilòmetres cada any, ara sembla que s’està reduint fins a 40 quilòmetres anuals. Aquestes variacions fan més difícil que no sembla mantenir al dia el Model Magnètic Mundial, una representació a escala planetària del camp magnètic que és essencial per als sistemes de navegació, tant civils com militars, de tot el món.
Aquests canvis, però, no són res: els científics saben que, cada uns quants centenars de milers d’anys, el camp magnètic de la Terra inverteix la seva polaritat. Aleshores, el Pol Nord magnètic se situa al Pol Sud geogràfic i viceversa. Segons els estudis, la darrera vegada que això va passar va ser fa 770.000 anys, en un procés que va trigar 22.000 anys a completar-se, invalidant les teories d’alguns que afirmen que, en el curs d’una vida humana, es podria produir un canvi de polaritat que portés la Humanitat a un desastre sense precedents. Si bé el canvi pròpiament dit va produir-se en menys de 4.000 anys, el període d’inestabilitat anterior, que va incloure dues inversions parcials i temporals, en va durar 18.000.
Actualment, a banda del seu moviment, el camp magnètic de la Terra s’està debilitant a un ritme aproximat d’un 5% cada segle, un indicador que podríem ser a prop d’una nova inversió de polaritat tot i que, a dia d’avui, és molt difícil saber quan es produirà. Si passés de cop, cop auguren alguns, l’impacte sobre els sistemes de navegació, les comunicacions i els satèl·lits seria enorme, però la majoria de científics estan d’acord que, pel cap baix, tindrem generacions per adaptar-nos al llarg període d’inestabilitat que afectarà al camp magnètic abans no es produeixi la inversió. Si parlem d’un procés que, complet, és de més de 20.000 anys, ni tan sols sabem si la civilització humana no haurà desaparegut molt abans per altres raons.
El camp magnètic del nostre planeta és creat per les interaccions entre el nucli extern, de ferro líquid, i l’intern, que és sòlid. Els efectes, però, es fan notar a les capes més properes de la superfície, i és per això que els canvis en la polaritat de la Terra es poden estudiar a través d’anàlisis de sediments oceànics, del gel de l’Antàrtida i dels fluxos de lava, que permeten veure el debilitament, canvi parcial, estabilització i inversió del camp magnètic durant el darrer milió d’anys. En el cas de la lava, és un registre perfecte del camp magnètic, com també els sediments. Tots dos indiquen l’estat del camp magnètic en el moment de la seva formació i permeten reconstruir la història del camp magnètic de la Terra gràcies a la combinació d’aquest registre i la datació per radioisòtops.
