La descoberta d’un sarcòfag entre les restes d’un antic temple a Roma ha encetat una gran polèmica entre historiadors i arqueòlegs sobre si la tomba pertany, com afirmen alguns, al fundador llegendari de l’antiga capital imperial. Segons van explicar un equip d’arqueòlegs italians aquest divendres, des del Fòrum de Roma, la tomba és de pedra i tant aquesta com l’altar circular que l’acompanyen són del segle sisè abans de Crist, és a dir, d’aproximadament cent anys més tard que la fundació llegendària de la ciutat que, segons afirma el mite, va tenir lloc el 753 a.C. després que Ròmul matés el seu germà bessó, Rem.
El fet que fins ara s’hagi dubtat de l’existència d’un Ròmul i un Rem reals, és a dir, històrics, dóna encara més importància a la troballa, tot i que els experts no es posen d’acord sobre què han trobat realment. El fet que la tomba hagi estat descoberta al centre de la ciutat històrica és important, però la teoria que pren més força és que el sepulcre és simbòlic i no pas el lloc de repòs real, si és que va existir, del fundador de Roma.
Que no contingui les restes de ningú, però, tampoc no és una prova suficient, ja que si algunes fonts llegendàries afirmen que va ascendir a la divinitat com a Quirí, el Déu de la Llança, d’altres, si més no més plausibles, expliquen com després de la seva mort un grup de senadors gelosos va esquarterar el seu cos.
La manca de referències històriques clares, per bé que totes apuntin a la relació entre aquesta tomba i Ròmul, fan pensar que la troballa és més aviat un lloc de culte al fundador de la ciutat després que, un cop mort, se’l convertís en una de les divinitats del panteó romà. Les investigacions a l’indret continuaran, i els arqueòlegs esperen obtenir-ne molta informació sobre els primers temps de l’estat romà, que va ser una monarquia fins que, el 509 abans de Crist, l’expulsió del darrer rei de Roma va precipitar l’adveniment de la República Romana, que va durar fins l’entronització de Gai Juli Cèsar Octavià com a emperador el 27 a.C.
