Abandonar en la mesura del possible l’ús de ciment i acer en la construcció d’edificis i tornar a l’ús de la fusta podria ser una revolució amb un doble benefici mediambiental, segons conclou un estudi elaborat per investigadors de l’Institut de Recerca de l’Impacte Climàtic de Postdam, a Alemanya, i que ha estat publicat a la revista ‘Nature Sustainability’.
D’una banda, s’eliminarien les emissions de la producció dels materials de construcció més emprats acualment. De l’altra, els arbres i la fusta que se n’extreu són magatzems naturals de CO2, de manera que el retirarien de l’atmosfera i contribuirien no només a frenar sinó, a llarg termini, a reduir l’escalfament global.
Aquesta proposta tan optimista, és clar, duu una pregunta associada: i d’on treurem tanta fusta sense destruir els hàbitats de milions d’espècies i malmetre irreversiblement la biodiversitat del planeta? El mateix equip responsable de l’estudi també ho ha tingut en compte i, al seu treball, remarca la importància crucial d’un creixement de la indústria de la fusta que tingui una gran cura de la sostenibilitat de la seva activitat a través d’una gestió i governança eficients dels boscos.
Ajuntant tots aquests elements, es podria satisfer l’enorme demanda de construcció d’edificis associada al creixement de la població del nostre planeta, una demanda que, d’una altra manera, no faria sinó créixer les emissions de la construcció, especialment en la fabricació de ciment i acer, i aprofitar-la per reduir una de les amenaces més grans a què s’enfronten les espècies del món, inclosa la nostra.
Els autors de l’estudi han calculat quatre escenaris diferents per als propers trenta anys. El primer, que tot continuï com ara i el 2050 només el 0,5% dels edificis nous es faci amb fusta, un altre on sigui un 10%, un altre amb un 50% i el més optimista, amb un 90% dels edificis que es construeixin d’aquí trenta anys fets de fusta.
Els resultats varien enormement, entre l’emmagatzematge de 10 milions de tones de carboni anuals del primer escenari i els gairebé 700 milions de tones en el darrer. A això, a més, caldria sumar-hi la reducció d’emissions de la fabricació de ciment i acer, que es reduiria, com a mínim, a la meitat. En comparació amb les emissions actuals, d’11.000 milions de tones anuals, és clar que no seria una solució definitiva però sí una contribució molt important a la mitigació del problema.
Perquè tot això funcionés de manera sostanible, és clar, caldria que els boscos del món no desapareguessin per alimentar aquesta indústria ressuscitada, però els científics afirmen que una gestió adequada dels boscos podria no només protegir-los sinó millorar la seva situació respecte l’actual.
La quantitat de fusta que es crema per a escalfar, emetent CO2, es podria reduir perquè la fusta per a la construcció tindria més demanda -i més valor-, un altre benefici afegit. A més, però, els experts reconeixen que caldria moltíssima més fusta i, per això, plantacions per cobrir aquesta demanda. Una opció, per exemple, seria el cultiu de bambú, de creixement molt ràpid, per part de petits propietaris a les regions tropicals i subtropicals, on crearia riquesa.
Tot i que la idea pugui semblar un canvi massa gran o, fins i tot, una idea esbojarrada, els seus càlculs els donen la raó.
