Un equip internacional de científics ha descobert, fent servir detectors d’ones gravitacionals dels Estats Units i Itàlia, un cos celeste que no s’havia vist mai fins ara. Més massiu que una estrella de neutrons -una estrella que ha col·lapsat- però no tant com un forat negre, es creia impossible que existís.
Ara que se sap que n’hi ha, les teories existents fins ara sobre la formació tant de les estrelles de neutrons com dels forats negres hauran de ser reexaminades i repensades, canviant la nostra manera d’entendre l’Univers. Els investigadors estan sorpresos i emocionats davant la perspectiva d’estudiar un cos l’existència del qual no semblava possible i que posa en dubte els seus coneixements en la matèria.
Els científics han fet servir lasers detectors de quilòmetres de llargada que poden detectar petits esqueixos en l’espai-temps, causats per la col·lisió de grans objectes a l’espai. Gràcies a aquests trencaments, es pot calcular la massa dels objectes, i va ser així com es va detectar que un forat negre, d’una massa unes 23 vegades la del nostre Sol, havia xocat amb un altre d’unes 2,6 masses solars.
Així, aquest objecte seria més pesant que una estrella de neutrons però més lleuger que el forat negre més petit que es coneix, situat al mig d’un “buit de massa” que no s’ha aconseguit explicar. Probablement, afirmen els científics, és un forat negre súper lleuger, tot i que no descarten altres possibilitats.
El problema, és clar, és que com que ha xocat amb un forat negre aquest cos ja no existeix, i caldrà esperar que es produeixi un altre fenomen semblant per obtenir més informació sobre què és exactament. Si fos un forat negre, però, no hi ha cap teoria que expliqui la seva formació, encara que una podria ser que un sistema solar amb tres sols en fos l’origen. Si fos una estrella de neutrons súperpesant, però, també caldria repensar-los.
La física darrere d’aquests objectes és força desconeguda, així que un augment de l’interès en ells podria dur al descobriment d’encara més cossos com aquest. Tant unes com les altres es formen, segons la massa, quan una estrella acaba el seu combustible i col·lapsa, en uns casos amb una gravetat que no deixa escapar ni la llum i, en altres, en cossos formats només dels neutrons que hi ha als nuclis dels àtoms.
La diferència entre uns i altres és si la massa és prou gran com perquè la gravetat superi la interacció nuclear forta, que manté els nuclis dels àtoms separats. El que no es coneixia, però, és que hi pogués haver aquesta mena d’estadi intermig. Potser, simplement, els científics no havien pogut afinar prou els límits de la massa necessària per a formar forats negres o estrelles de neutrons i, gràcies a aquesta troballa, hi serem més a prop.
