La carta de Ricky Rubio sobre la mort de la seva mare

El base del Masnou se sincera en un text que ha publicat a 'The Players Tribune': "Vaig passar depressió després de la seva defunció"

La història de Ricky Rubio, MVP del darrer Mundial de bàsquet, és un dels relats de superació més impactants dels darrers anys en el món de l’esport. El base del Masnou va haver de superar, la temporada 2015/16, la mort de la seva mare per culpa d’un càncer de pulmó. Després d’uns anys, el jugador català ha publicat una carta a The Players Tribune en la qual ha recordat el que va sentir abans, durant i després de la malaltia en qüestió.

El text, que es pot llegir en anglès a través d’aquest enllaç, explica d’aquesta forma el moment en què la família de Ricky Rubio va conèixer la notícia desastrosa: “Després de dues hores de viatge per Minnesota vam arribar a la destinació: la Mayo Clinic de Rochester. No era una situació nova, la meva mare ja havia estat diagnosticada de càncer el 2012 i l’havia vençut, ho havíem fet en família. Però ja hi tornàvem a ser. Quan vam veure sortir el doctor, ho vam saber; era la mateixa cara que havia posat el doctor a Barcelona tres anys abans quan ens va comunicar el càncer. I sí: havia tornat i s'estava reproduint ràpidament. Ens vam abraçar. De camí a casa, el meu pare no va explicar cap història. Aquella nit vaig descobrir una cosa més sobre el meu apartament de Minneapolis: les parets eren molt fines. Vaig sentir els meus pares plorar tota la nit. No ho puc traduir en paraules, però estava molt perdut, no volia acostar-me a cap pista de bàsquet i vaig començar a odiar aquest lloc”.

 

La mare de Ricky Rubio no va poder superar el càncer, quelcom que al base català li va costar molt de gestionar. Ha reconegut, fins i tot, que va passar per depressió: “La primera temporada que vaig començar sense ella no podia fer el ritual de trucar-li per FaceTime. Però estava en la meva ment. No podia ni esborrar el seu número del meu mòbil. Fins i tot li enviava missatges. Vaig sentir que m'estava tornant boig, parlava amb mi mateix. En aquells mesos estava furiós i vaig passar per una depressió”.

La carta, molt extensa, no finalitza amb un missatge de tristor, sinó de record: “Ja no tinc 21 anys. Llavors, amb la meva mare viva, vaig fer una llista amb el que volia complir com a jugador. Hi ha una cosa que no he fet encara: guanyar l'NBA. Continuo treballant en això. Ara, en una nova ciutat, Phoenix. Un altre objectiu que no havia complert fins ara era la de guanyar un Mundial amb Espanya; ho vam fer a la Xina i m'hagués agradat que la meva mare ho hagués vist. Em van nomenar MVP i el trofeu me'l va lliurar Kobe Bryant onze anys després dels Jocs del 2008. Per a mi va ser com tancar un cercle. Cada dia intento que estigui orgullosa: és el que ella es mereix, som un equip i sempre estarà amb nosaltres. T’estimo, mama.

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?