Una Supercopa a La Meca

L’amor al petrodòlar és capaç d’inventar-se una Supercopa d’Espanya amb quatre equips, per jugar-la el mes de gener, a pocs quilòmetres de la ciutat santa de l’Islam, en un regne despietat

Tothom sap que després de les festes d’hivern el mes de gener fa pujada en tots els sentits, també en el futbolístic. L’aturada trenca el ritme físic i mental, els excessos s’han de purgar, fa molt fred per posar-se en calça curta, els camps contraris són encara menys hospitalaris i la Copa s’afegeix a la Lliga amb l’exigència de jugar cada tres dies i el marge d’error reduït al mínim, perquè un KO és un títol menys. La situació convida a l’especulació més que a l’espectacle, però no s’amoïnin que les coses sempre poden empitjorar i prou que ho han fet. Per si tot això no fos prou feixuc en una temporada de 50 a 60 partits, ve la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i s’inventa un nou format de Supercopa, amb els campions de Lliga (Barça) i de Copa (València) –fins aquí normal– i dos campions de res (Reial i Atlètic de Madrid) convidats fantasma per duplicar l’esforç, i la incrusta en aquesta segona setmana de gener per distorsionar una mica més el calendari i explotar la gallina dels ous d’or. I no prou contents amb collar més els jugadors i provocar un altre parèntesi a la Lliga, hi afegeixen un viatge i estada d’una setmaneta ni més ni menys que a Jiddah (Aràbia Saudita), que com tothom sap és la meca del futbol i té un ambient de pilota que riu-te’n tu del Boxing day dels anglesos per Sant Esteve. Algú dirà que no és res personal, que només són negocis i que si Mahoma i els petrodòlars del rei Salman no venen al futbol espanyol doncs seran el president Luis Rubiales i els seus mariachis els qui hauran d’anar a la riba del Mar Roig a fer el número per sanejar els comptes de la RFEF.

La segona part de la historia té menys d’acudit i més de drama. No sé vostès, però jo no trobo gaire compatible remoure cel i fiscalia per netejar els estadis d’aquí de gentussa que insulta amb majúscules, canta en idioma nazi o vomita racisme i al dia següent anar-se’n a fer de bufó futbolístic a la cort d’un sàtrapa que fa coses bastant pitjors. Recorden potser la matança indiscriminada de població civil que l’exèrcit del monarca absolut Saudita ha perpetrat els darrers anys al Iemen amb l’excusa de la seva particular competició georeligiosa entre sunnites i xiïtes? O potser els resulta més punyent l’assassinat amb premeditació, traïdoria i impunitat del periodista saudita Jamal Khashoggi, un dissident amb altaveu, molt crític amb el règim totalitari de la família reial, que vivia exiliat a Europa, però que va ser caçat a Istanbul pels sicaris del príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, i cruelment torturat, degollat i esquarterat dins el consolat saudita a la capital turca. Per no parlar de les purgues internes massives contra clergues, intel·lectuals i activistes o contra tot aquell capaç de fer una piulada al twitter crítica amb el règim; o de condicions laborals de semiesclavitud per als treballadors immigrats; o de l’escàs respecte als drets humans; o de l’apartheid de gènere que pateix la dona; o d’una justícia capaç de condemnar una dona violada a cent fuetades o a la mort per lapidació si es demostra que ha comès adulteri. I això, esclar, no és més que una enumeració, freda i incompleta, d’exemples d’una realitat que, viscuda en primera persona o coneguda de primera ma, sempre resulta més crua i imperdonable.

 

Expliquen que el projecte somiat de Mohammed bin Salman, el príncep hereu, és construir una megaciutat futurista a tocar de la frontera amb Egipte i Jordània anomenada Neom, quasi tan gran com Catalunya, amb taxis voladors, núvols artificials, un parc habitat per robots dinosaures, una lluna virtual, amb tots els serveis automatitzats i òbviament sense brutícia, pobresa, ni delinqüència. Vaja, una seu feta a mida per jugar-hi la Supercopa d’Espanya de futbol.

 
Comentaris