Salo Muller, l'heroi de l'Ajax

"El fisioterapeuta del millor Ajax de tots els temps va posar una demanda contra els ferrocarrils holandesos per haver col·laborat amb el règim nazi i, ara, la companyia ferroviària haurà de compensar econòmicament els descendents de les víctimes"

Aquests dies que els aficionats al futbol parlem de les moltes afinitats i simpaties entre l'Ajax i el Barça, dos clubs que es podien veure les cares en la gran final de la Champions d'enguany, m'ha vingut al cap una història que no apareix en els interessants articles i anàlisis tècnics que es fan entre el club d'Amsterdam i el de Barcelona, agermanats pel bon gust al futbol, per Cruyff i perquè ambdós són els únics que aspiren a la triple corona, Copa-Lliga-Champions.

 

Per la majestuosa història del futbol sempre quedarà gravat el gran Ajax del tombant de la dècada dels seixanta als setanta del segle passat. Aquell equip amb Rinus Michels a la banqueta i amb Johan Cruyff a la gespa com a director d'una orquestra perfecta que va aixecar tres copes d'Europa. No només van ser els títols aconseguits pel conjunt que practicava el Totaal Voetbal sinó la manera com els va aconseguir, amb un nou discurs futbolístic que avui manté viu el mateix Ajax i el Barça, influenciats, és clar, per l'estrella infinita de Cruyff.

 

 

Però a vegades la gran història amaga petites històries que paga la pena recuperar, personatges que no apareixen en lletres d'or als llibres, però que han estat cabdals per la determinació d'un projecte. Avui els parlo de Salomon Barend Muller, el fisioterapeuta d'aquell Ajax invencible, l'home que posava a punt les cames dels jugadors, un dels homes de més confiança i més estimat per Cruyff. Nascut a Amsterdam el 1936, el nom de Muller ha tornat a aparèixer a la premsa holandesa per qüestions que van molt més enllà de l'esport i que el dignifiquen com a persona. Muller tenia cinc anys quan el 1941 els seus pares, Louis Muller i Lena Blitz, van ser arrestats pels alemanys que havien ocupat els Països Baixos en plena Segona Guerra Mundial. Els Muller eren una família jueva que, com tantes d'altres famílies jueves i gitanes d'Amsterdam, entre les quals la família d'Anne Frank, van ser deportades al camp de concentració de Westerbork, al nord-est del país, pas previ als camps de la mort de Bergen-Belsen, Theresienstadt, Auschwitz o Sobibor, on van morir gasejats uns cent mil ciutadans holandesos entre l'estiu de 1942 i el setembre de 1944. El trajecte infernal el feren en els 93 combois que la companyia dels ferrocarrils nacionals holandesos, l'NS, va posar a disposició dels nazis, obtenint-ne uns beneficis econòmics de més de dos milions i mig d'euros.

 

Més de setanta anys després, qui fou el fisioterapeuta del millor Ajax de tots els temps va posar una demanda contra NS per haver col·laborat amb el règim nazi en l'Holocaust. La força de Salo Muller, una personalitat indiscutible a la societat holandesa, ha fet possible que la causa no arribi als tribunals i s'ha arribat a un acord entre l'NS i els familiars de les víctimes del terror nazi pel qual la companyia ferroviària haurà de compensar econòmicament els descendents. És una victòria justa i necessària, llargament treballada per milers de familiars, encapçalats per Muller, que no en tenien prou -és clar que no!- amb les disculpes formals que l'NS havia fet públicament el 2005. La memòria històrica no és només un simbolisme administratiu. La justícia històrica s'ha de concretar en una política reparativa, com ha succeït ara a Holanda. I que lluny que està l'Estat espanyol encara de les democràcies europees! Com bé recorda Salo Muller, "està molt bé que finalment es reconegui que el patiment no prescriu".

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?