La reconstrucció

Bartomeu ha cremat el Barça de Messi i mentre ell viatja cap a la paperera de la història, Koeman afronta el repte de recollir les cendres i posar la primera pedra d’una nova era

No es pot dir que no estiguéssim avisats, que el malalt no hagués donat prou símptomes o que no es pogués saber, per experiència, el que estava a punt de passar. El Barça ha navegat durant anys sense rumb ni carta de navegació. Els avisos no van servir de res. No hi havia idea, ni coratge per imposar-la. El naufragi estava cantat. I va arribar en forma de clatellada XL (el 2-8 contra el Bayern) al gran teatre de la Champions. El president Bartomeu, encara aferrat al timó, predica a qui el vulgui escoltar que ell no ha estat, que es tracta d’una crisi esportiva. I que ara, amb Koeman a la banqueta, tot anirà bé. La realitat es que ell solet, i la seva tropa, han aconseguit que el Barça de Messi hagi acabat immolant-se. Una conquesta només a l’abast d’una gestió nefasta en termes esportius, ruïnosa econòmicament i autolesiva per al club, que liquida la credibilitat dels actuals dirigents per seguir conduint la institució.

La crisi, per tant, és institucional. I és una llàstima que calgui arribar a aquest punt d’enfonsament per adonar-se que cal reaccionar. I és d’això del que va la moció de censura, que posaria en mans dels socis del Barça acabar amb el malson sense esperar a les eleccions de l’any que ve, i també és d’això del que va l’arribada de Ronald Koeman, l’heroi de Wembley, a la banqueta del Camp Nou. El problema és que a la zona zero les coses no són ni seran fàcils. Leo Messi era el líder i l’ànima del Barça que va quedar reduït a cendres a Lisboa, amb el comptador de títols a zero a pesar dels centenars de milions d’euros invertits en una nòmina sobredimensionada i en fitxatges dignes de la llegendària portera de Núñez. I aquesta era una de les raons que van impulsar el crac argentí a marxar. L’ordre dels factors sí que era important aquest cop i segurament s’hagués hagut d’explicar en públic abans d’enviar un burofax. El Barça i Messi, separats, haurien aixecat el vol. Junts està per veure que puguin, perquè el Barça que Koeman ve a construir ja no pot seguir sent el Barça de Messi, en tot cas haurà de ser un Barça amb Messi, amb un discurs nou, nous lideratges, noves dinàmiques i un repartiment de responsabilitats diferent. Només així, aquests propers mesos serviran per posar la primera pedra d`’un nou cicle victoriós.

 

El problema no és tant de jugadors, com de temps i de context. Valdés, Puyol, Xavi, Messi, Iniesta, Eto’o, Henry i alguns més van viure el final estrepitós del Barça de Ronaldinho i un any després guanyaven el triplet en el debut de Guardiola a la banqueta. No és impossible que Ter Stegen, De Jong, Lenglet, Ansu Fati, Dembele, Sergi Roberto o Griezmann puguin participar en una reconstrucció similar. Però caldrà aliniar els astres, obrir prou espais a l’equip i al vestidor amb baixes significatives (Rakitic, Vidal, Suárez) i canvis de rol importants (Busquets, Alba, Piqué); convèncer Messi que no pot seguir sent l’alma mater de l'equip, però que ara sí que hi ha rumb; fer créixer els joves que poden regenerar el talent i l’energia de l’equip (Ansu Fati, Trincao, Riqui Puig, Pedri, Araujo); encertar amb els fitxatges que han d’aportar equilibri i competència real a la plantilla; que la tensió econòmica del club no boicotegi aquest full de ruta, i si és possible que ni les eleccions ni la Covid-19 no hi posin més pals a les rodes.

 
Comentaris