La prova del nou

Les urgències del Barça al mercat d'hivern despullen l'absoluta submissió del seu projecte esportiu als equilibris pressupostaris i a les necessitats dels dirigents de cara a les pròximes eleccions

El Barça va començar el 2020 amb Valverde a la banqueta i el propòsit de reforçar-se amb un davanter centre que fes oblidar la llarga absència per lesió (quatre mesos) de Luis Suárez; un mes després, hi ha un nou entrenador (Quique Setien), el fitxatge no ha arribat i, en canvi, l'atac ha perdut dos efectius, Carles Pérez, traspassat a la Roma (12+3 milions), i Ousmane Dembélé, que s'ha tornat a lesionar i molt probablement no jugarà el que queda de temporada. D'aquesta forma, tocarà afrontar la fase decisiva de la temporada amb Messi, Griezmann i el joveníssim Ansu Fati com a únics efectius disponibles.

El pla és que Griezman faci els gols que no farà Suárez, que la pressió dels títols no segresti l'atreviment i confiança d'Ansu Fati i, naturalment, que Messi jugui tots els partits. Aviat sabrem si hipotecar 120 milions per portar Griezman i menystenir la urgència de fitxar un altre '9' va ser un greu error –un altre– de la direcció esportiva. Perquè aquesta urgència existeix i la prova és que fa un any el Barça també buscava davanter centre al mercat d'hivern. Luis Suárez continua sent boníssim, però ja té 33 anys, ha perdut força i constància en la pressió i no aguanta el nivell en tots els partits que juga, que són quasi tots. No cal ser un geni per saber que el Barça necessita un altre golejador per a avui i per a demà. Però en canvi sí que cal ser bon dirigent per entendre això i actuar en conseqüència, malgrat la por a generar incomoditats al vestidor o a ser impopular. D'això se'n diria tenir un projecte esportiu potent, amb un rumb, uns criteris i un disseny de plantilla molt clars per sobre de les circumstàncies personals de jugadors o dirigents; i això és justament el que no té el Barça de Bartomeu, que ja fa temps que va renunciar a tenir una direcció esportiva sòlida i professional i que es limita a tapar forats i permetent que l'ànima de l'equip envelleixi.

 

Si el Barça tingués aquest projecte i aquesta direcció esportiva difícilment hauria arribat a viure el mes de gener que ha viscut. Un mes que va començar perseguint entrenadors (Xavi, Koeman...) i posant-se en evidència amb Ernesto Valverde, i que ha acabat perseguint davanters fins a renunciar a portar-ne cap. Si tingués aquest projecte i direcció, no estaria ara sense '9' i encara menys agreujaria la situació deixant marxar Carles Pérez. Si les tingués, tampoc hauria canviat l'entrenador el mes de gener (per primer cop en 17 anys), primer perquè Valverde ha fet el mateix que li va servir per guanyar dues lligues els dos últims anys, i segon perquè si el diagnòstic és que l’equip necessita un canvi amb tota seguretat l’hauria fet l’estiu passat, amb una planificació d'acord amb els plans del nou entrenador i una pretemporada per treballar i assimilar les noves idees. Fer-ho ara, sabent que l’equip arrossega un desgast estructural que demana canvis profunds i sabent que l'exigència de la competició no donarà treva ni temps per treballar un canvi substancial, és fer una aposta de vol gallinaci a tot o res per intentar evitar el fracàs d'una temporada en blanc, que no seria una bona carta de presentació per a la candidatura continuista en les eleccions de 2021.

 
Comentaris