L’etern homenatge a Cruyff

Allò que faria més feliç el Johan seria recordar-lo en tots els entrenaments i partits, dels més petits als primers equips, consolidant la seva filosofia de joc, que és la que ens ha fet grans

Celebro que el Barça hagi homenatjat la memòria permanent de Johan Cruyff amb la magnífica estàtua de Corry Ammerlaan van Niekerk a l’exterior de l’Estadi, ben a prop de la de Kubala, i d’aquí a uns anys –esperem que en siguin encara molts– de la de Lionel Messi. I celebro també que avui s’inauguri el nou Estadi Johan Cruyff, un magnífic escenari on jugaran el Barça B, el Barça Femení i el Juvenil A. La força del més que un club rau, en bona part, a ser fidel a les persones que han engrandit la institució des del punt de vista esportiu, ètic i democràtic. I l’estimat Cruyff reuneix aquestes tres condicions. Felicitats, doncs, al club per la doble iniciativa.

Més enllà d’immortalitzar el nom de la llegenda catalano-holandesa en espais de l’entitat, estic ben segur que allò que faria més feliç el Johan seria recordar-lo en tots i cadascun dels entrenaments i partits, dels més petits als primers equips, consolidant i defensant la seva filosofia de joc, que és la que ens ha fet grans, diferents, millors. La que ens ha fet guanyadors, moralment i esportivament. La que ens ha acompanyat en les darreres dècades de manera gairebé ininterrompuda i que, per damunt de canvis de directiva, entrenadors i jugadors, ha de perdurar per dignificar l’anomenat ADN blaugrana. Perquè “jugar a futbol és molt simple, però jugar un futbol simple és la cosa més difícil que existeix”, deia.

 

La imatge de diumenge del capità Messi abraçant el debutant Ansu Fati i felicitant el golejador Carles Pérez és avançar pel camí que ens va mostrar Cruyff. Que, finalment, Valverde aposti pel talent de casa i no calgui portar jugadors intranscendents de fora per suplir les vaques sagrades és filosofia Cruyff. Que l’equip no deixi de creure mai que la clau de tot plegat és la velocitat de la pilota ("els meus davanters només han de córrer 15 metres, tret que siguin estúpids o estiguin dormint") i la pressió des de la primera línia (“al meu equip el porter és el primer atacant i el davanter és el primer defensa”) és una manera d’entendre el futbol que ens apropa més i millor a Cruyff. Que Víctor Valdés entreni el juvenil és cruyffisme. I que Xavi vulgui ser l’entrenador dels propers anys és una oda al mestre. Que només els responsables esportius planifiquin i decideixin qui cal fitxar i perquè és seguir a Johan: "Un problema del futbol d'avui és que els dirigents en saben molt poc, de futbol", acostumava a dir.

Que el somriure i el bon gust no ens abandoni mai. “El futbol sempre s’ha de jugar de manera atractiva, s’ha de jugar de manera ofensiva, ha de ser un espectacle”. Només així la frase que acompanyarà per sempre més l’estàtua de Johan tindrà sentit: "Quan sortiu al camp mireu la grada, que tot això ho han fet per a vosaltres. Així que sortiu al camp i gaudiu".

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?