Empetitir el club

La por faraònica a la crítica que té la directiva de Bartomeu és pròpia de persones molt petites. De covards. De gent que sap que el seu temps al Barça s’està exhaurint

Ahir el Manchester City de Pep Guardiola va aconseguir una (altra) formidable victòria al Santiago Bernabeu, un fet que ens fa feliços a les persones que admirem i agraïm a Guardiola tot el que ha fet pel Barça i pel futbol en general. Només els ressentits de torn, titelles –en l’argot de moda– que no poden veure en pintura el tècnic de Santpedor per tot el que representa hauran passat unes hores amargues. Sortosament ens hem estalviat els comentaris àcids de tota aquesta colla de trolls inventats per aquesta empreseta que el FC Barcelona va contractar per difamar llegendes de l’entitat, socis i, ja de passada, persones i entitats del món sobiranista. L’episodi –encara no conclòs– de la guerra bruta a les xarxes hauria de provocar una profunda reflexió al president Bartomeu i a bona part dels seus directius i executius que, o bé desconeixien aquesta barbaritat, que seria un alarmant símptoma de deixadesa institucional, o bé n’estaven al cas, que voldria dir trair els valors més essencials del club. Esperarem els resultats de l’auditoria interna abans d’exigir responsabilitats tot i que les noves informacions que excel·lents periodistes estan aportant ens fa pensar en una truculenta i continuada campanya de difamació contra tota persona que no combrega amb la manera de ser ni amb el model de gestió dels actuals dirigents.

El més lamentable de tot plegat és la imatge de petitesa del Barça en afers com aquests. Tenir un control informatiu d’allò que es diu d’una gran corporació té sentit tot i que és discutible si el Barça, amb tot un departament, un ampli departament de comunicació i xarxes, té la necessitat de contractar una empresa transoceànica de dubtosa reputació professional i moral. No donen a l’abast els professionals de comunicació de dins el club? No són de fiar? Cal pagar tants diners per externalitzar un servei amb una empresa que molt més enllà de fer la seva feina s’ha dedicat a tirar merda contra significats barcelonistes, entre els quals jugadors de l’actual equip? Aquesta por faraònica a la crítica, a la dissidència política, és de persones petites. Molt petites. És de covards. És de gent que sap que el seu temps al Barça s’està exhaurint. És de gent que sap que si l’equip de Messi guanya és a pesar d’ells i de la seva nefasta gestió esportiva, econòmica i institucional.

 

Els mateixos poders fàctics i mediàtics que van posar pals a les rodes al mandat del president Laporta fins aconseguir tenir els seus a la segona dècada del nostre segle ara veuen com el Barça s’allunya d’ells, segurament durant molt de temps, almenys tota una generació, davant l’entrada d’aire fresc, solvent, de nou talent i amb Gerard Piqué a la llotja en l’horitzó. Els que s’han dedicar a judicialitzar el club, a enfrontar-se amb els noms més gloriosos de la història del Barça, els mateixos que han dut el club a ser condemnat penalment i a comprometre les finances de l’entitat fins a límits encara desconeguts, deixaran d’empetitir el club en el proper quart de segle. I no perquè ho diguin les enquestes o perquè servidor pensi que és saludable democràticament, sinó perquè la immensa majoria dels socis, fins i tot els que legítimament els van recolzar el 2010 i el 2015, els han perdut la confiança.  Els tempos de la xiulada al president i els aplaudiments a l’equip just abans de començar el partit contra l’Eibar parlen per si sols. I aquesta vegada, si aconseguim, així ho desitgem tots, tornar a guanyar la Lliga i la Champions, no hi haurà títols que tapin tanta calamitat. Mai el vestidor ha estat tan allunyat de la directiva des de l’època del motí de l’Hesperia el 1988. Mai pesos pesants del vestidor han manifestat públicament la seva perplexitat per la manca de planificació esportiva i deixadesa institucional com fins ara. No caldrà aquesta vegada cap vot de censura. Les eleccions, aquest estiu o el 2021, seran un autèntic referèndum en el qual els socis i les sòcies podran escollir entre dues maneres de gestionar el club i d’entendre la seva dimensió i decidir també si volem un model de governança ètica que es mostri respectuós i agraït amb qui més ens han donat o bé que es dediqui a empastifar-los per l’esquena amb bots fabricats a les xarxes. 

 
Comentaris