La democràcia no s'ajorna

L'ajornament del Barça-Madrid s’ha produït per amagar una esperada, justa i necessària reivindicació dels drets i les llibertats dels catalans davant una audiència mundial estratosfèrica

Sobre l’ajornament del Barça-Madrid (encara sense data quan escric aquest article) oficialment per motius de seguretat, m’agradaria fer-hi algunes reflexions car és un fet altament excepcional que un dels esdeveniments esportius més seguits al planeta hagi quedat posposat per la crisi política que es viu a Catalunya.

Cal dir que em decep la manca de confiança de les autoritats esportives i polítiques amb la massa social barcelonista, que en més de cent anys d’història, i en episodis d’extrema repressió en èpoques dictatorials, sempre ha mostrat una actitud exemplar, cívica i pacífica a l’Estadi, més enllà de la saludable i legítima protesta davant aquells fets que són censurables, com pot ser una sentència injusta contra nou demòcrates o davant la repressió d’Estat activada des de fa dos anys contra la dissidència política a Catalunya. Ara bé, tenint en compte que al capdavant de la Lliga de Futbol Professional hi ha un personatge que ha estat militant de Fuerza Nueva i admet que vota a Vox, ja res és d’estranyar. Sincerament, m’hauria agradat més fermesa per part del FC Barcelona en la defensa del civisme dels seus associats davant les autoritats esportives. Fins i tot, si cal, rebutjant la suspensió encara que aquest fet comportés la pèrdua de tres punts al campionat i les sancions corresponents. Però en defensa de la directiva presidida per Josep M. Bartomeu, desconec el grau de pressions per part dels responsables de la seguretat de l’espai públic a casa nostra, és a dir, els Mossos. No sé si des del Departament d’Interior van fer saber al Barça que la suspensió era la millor solució. I com que ho desconec, prefereixo no atiar una polèmica en uns moments en què tots, ciutadania, institucions polítiques i entitats del país, com el Barça, hauríem de remar en la mateixa direcció.

 

El que em sembla inadmissible de la suspensió és que s’argumentin únicament motius de seguretat davant la manifestació que se celebrarà la mateixa tarda a Barcelona. Per aquesta lògica, d’ara en endavant, tots els partits i esdeveniments de masses que tinguin lloc a Barcelona en els propers temps quan hi hagi una manifestació hauran de quedar posposats? O és que algú s’imagina que el Barça-Valladolid del dia 29 d’octubre es disputarà en un clima de normalitat política al nostre país? Suposo que vostès i jo no ens cal que ens caigui cap lliri per concloure que l’ajornament del partit de tots els partits, el Barça-Madrid, s’ha produït per amagar una esperada, justa i necessària reivindicació dels drets i les llibertats dels catalans davant una audiència mundial estratosfèrica. Doncs bé, tot allò que es volia mostrar, dir i cridar el 26 d’octubre es farà en la nova data del partit. Això ho sabem nosaltres i ho saben ells. Aleshores, tornaran a suspendre el compromís? L’aniran ajornant fins que es resolgui el conflicte polític? Fins que els presos polítics i els exiliats tornin a casa? Doncs ja poden anar esperant que en vistes de la manca de voluntat política a seure i parlar del govern espanyol, la democràcia continuarà suspesa, malauradament, durant mesos i anys. I, mentrestant, el soci i aficionat del Barça, que també és ciutadà, s’expressarà com cregui oportú, en un sentit o en un altre. Això es diu democràcia. I això mai ha agradat als vells camarades de Fuerza Nueva.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?