Un clàssic acte de censura

El Barça-Madrid s’ha ajornat no pas per motius esportius, ni tampoc per motius de seguretat; únicament per motius ideològics i de conveniència política del govern espanyol

La història oficial l’acostuma a dictar qui té el poder i la història dirà que el Barça-Madrid de la temporada 2019-20 va ser ajornat per decisió de la Liga de Futbol Profesional (LFP) per motius de seguretat, com a conseqüència de les protestes violentes que s’han viscut a Catalunya després de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes. El relat construït a Madrid del que passa a Catalunya tendeix a identificar independentisme amb amenaça, manifestació amb sedició, discrepància amb odi, protesta amb violència i aquest biaix, que projecta Catalunya com un Ulster irrespirable, crea la coartada perfecta per a tot. Ja siguin sentències a 100 anys de presó per posar urnes, discursos hostils de polítics irresponsables, enviaments de tropes a policials al crit de a por ellos o, en aquest cas, la suspensió d’un Barça-Madrid al Camp Nou. Però és ficció, pura manipulació. I és obligació del periodisme parlar dels fets i desmentir els relats falsos.

El clàssic es podia haver jugat perfectament dissabte passat, en condicions similars si no idèntiques a les de qualsevol altre clàssic; vet aquí la realitat. No hi havia motius esportius per ajornar-lo, cap dels dos equips ho volia. Tampoc hi havia motius de seguretat, tal com van certificar la direcció dels Mossos d’Esquadra, la Conselleria d’Interior i el Ministeri d’Interior. De fet, les condicions habituals d’un partit com aquest, qualificat d’alt risc i en situació d’alerta antiterrotista de nivell 4 sobre 5, converteixen el recinte del Camp Nou en el lloc més vigilat i segur de la ciutat, més encara en dissabte a la una del migdia, que era l’horari previst. Va ser doncs una decisió estrictament política, avalada pel govern de Pedro Sánchez i el Consejo Superior de Deportes i executada amb fe inquebrantable pel president de la LFP Javier Tebas, el mateix personatge que l’1 d’octubre del 2017 es va negar a ajornar un Barça-Las Palmas a pesar de que Barcelona bullia literalment després de deu hores de violència policial contra els ciutadans als col·legis electorals on es va celebrar el referèndum.

 

Ajornar aquest clàssic ha estat un acte de censura per evitar que el súper partit de la lliga espanyola, aquell que es veu i se segueix arreu del món, amb una audiència de centenars de milions d’espectadors, pogués ser altaveu de la indignació, lògica i legítima, que sent la immensa majoria de la societat catalana, representada a les grades del Camp Nou, com a conseqüència d’una sentència judicial que constaten preconcebuda, sagnant, venjativa, profundament injusta i vergonyosament antidemocràtica. Què seria del discurs desinfectat que el ministre Borrell predica sobre Catalunya; què seria de les campanyes de propaganda d’España Global sobre la democràcia plena espanyola; què seria de Pedro Sánchez a les eleccions del 10-N si el clàssic hagués transmès en directe arreu del món l’esperit d’insubmissió i de denúncia que batega a Catalunya respecte a l’estat de dret i la democràcia espanyoles?

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?