No és femení; és futbol

La tercera edició de la Torelló Cup evidencia l'avenç ja imparable i irreversible cap a un futbol més just i més igualitari

Al meu petit poble, Torelló, a la comarca d'Osona, s'hi celebren, en el marc dels actes del Carnaval de Terra Endins, i des de ja fa més de 35 anys, les Senyoretes i Homenots; una festa, trangressora, que consisteix en què, per una nit, les dones es disfressen d'homes i els homes, de dones. A principis d'aquesta dècada, poc després que l'organització de la festa, volent adaptar-la a una realitat que en res s'assemblava ja a la de la meitat dels 80, institucionalitzés la presència dels Homenots sumant-los al nom de l'acte, era molt habitual veure noies vestides de futbolista; com si el fet de jugar a l'esport rei fos un dret reservat només al gènere masculí. Avui, en ple 2019, en plena lluita per edificar, per construir, una societat plena i realment igualitària, es continuen veient Homenots futbolistes, encara que cada vegada en són menys; una realitat que esdevé una encertada metàfora per il·lustrar el moment històric en què vivim, uns temps en què cal felicitar nos pels avanços realitzats i, a la vegada, seguir lluitant perquè no triomfin aquells que anhelen retornar a les èpoques més grises. I no apartar la vista de l'horitzó per continuar caminant cap a un món més just.

Al meu petit poble, Torelló, a la comarca d'Osona, s'hi ha celebrat aquest cap de setmana passat la tercera edició de la Torelló Cup; una competició que, de divendres a diumenge, va aplegar prop de 250 jugadores sub14 i més de 5.000 aficionats; sobrepassant de llarg les expectatives, evidenciant que ja està  plenament consolidat com un dels grans tornejos de futbol formatiu de la Catalunya Central. Ho demostra, entre moltes altres coses, el seu brillant palmarés, on figuren l'Atlètic de Madrid (2017), l'Espanyol (2018) i un Athletic Club que diumenge al migdia es va coronar campió després de batre el Brommapojkarna suec (1 -0), un club que atresora una de les escoles més prolífiques de tot el continent europeu, en el partit que va posar el punt i final a tres dies fantàstics de futbol en què van regnar la igualtat, l'emoció, l'esportivitat i la solidaritat, també present a través de l'acapte de sang que es va organitzar en col·laboració amb el Banc de Teixits i l'Associació de Donants de Sang d'Osona i que va agafar el relleu de la campanya solidària que en la darrera edició va recollir 1.540 euros per lluitar contra el càncer de mama. El guanyador final d'aquesta tercera Torelló Cup, la primera que va comptar amb conjunts internacionals (el Toulouse francès i el Bromma) i que va despertar l'interés d'scouters d'alguns del principals equips del panorama nacional, va ser l'Athletic, que va realitzar un torneig immillorable, però els vencedors van ser tots. També l'Espanyol, que va doblegar el Barça en la final de la fase de consolació (5-0); el Fontsanta Fatjó, que va derrotar el Manresa en la de la fair play; el Reus, l'Escola de Futbol del Ges, el Llerona A, el Llerona B, l'Igualada, el Sabadell, l'AEM Lleida, el Calafell, el Vilafranca, el Tecnifutbol Tarragona, Osasuna, el Girona o el Torelló; que es va erigir en una de les més grates sorpreses de la competició en arribar fins a les semifinals, on va caure derrotat a mans de l'Athletic Club per 2 a 0; un resultat, el millor de la història de l'entitat en el campionat que organitza des del 2017, que, sumat al premi a la millora jugadora del torneig que va alçar Laia López, reafirma la bona feina que fa el club.

 
Les jugadores de l'Athletic Club celebren el títol | Torelló Cup

Les jugadores de l'Athletic Club celebren el títol | Torelló Cup

El principal vencedor de la Torelló Cup va ser, però, el futbol. El futbol sense cognom. Un futbol que no és futbol femení, que és futbol; malgrat que, per citar un exemple, a l'apartat dels resultats de la Federació Catalana, encara se separi entre Futbol 11, Futbol 7, Futbol 5, Futbol Sala, Futbol Platja, Futbol Femení i Futbol Platja Femení; com si aquestes dues darreres fossin dues modalitats diferents, dues disciplines més, d'aquest esport que ha de donar encara tants passos per deixar enrere el masclisme; una lacra que, com el racisme, la xenofòbia o l'homofòbia, continua mostrant la cara més lletja del futbol, d'un esport que, en definitiva, és un dels més clars reflexes de la societat en què vivim. Ara que per fi ja ha deixat de ser una veritat inqüestionable allò, tan repetit, que el futbol femení no interessa, com ho demostren les enormes audiències i les multitudinàries assistències als partits de la Primera Divisió del futbol nacional, encapçalades pels més de 60.000 aficionats que va aplegar el duel de la temporada passada entre l'Atlètic de Madrid i el Barça al Wanda; ara que l'avenç del futbol és ja imparable i irreversible; ara que el futbol ha entrat en una nova dimensió, no per la futura arribada del Reial Madrid a la Primera Iberdrola (més impulsada per criteris populistes i propagandístics que no pas ètics i morals), com proclamava fa uns mesos Marca, sinó per la valenta i l'admirable tossuderia de totes aquelles que, tot i viure silenciades pels mitjans de comunicació, sempre desnonades de les portades; toca fer tot el possible (i l'impossible) perquè el futbol acabi de consolidar-se. Perquè, si veiem el futbol com un mirall de la vida, el món serà un lloc molt millor, molt més just i molt més igualitari quan el futbol sigui molt millor, molt més just i molt més igualitari, quan tots el puguem gaudir plenament. És responsabilitat de tots. I no la podem esquivar ni driblar.

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?