Europa, l’Espanyol ja és aquí (2-2)

L’Espanyol pateix excessivament a Ucraïna però certifica la seva classificació per l’Europa League gràcies a dues vitals dianes de Ferreyra i del ‘Monito’ Vargas

L’Espanyol tenyirà novament Europa de blanc-i-blau. Vagin preparant la maleta i fent lloc als dijous al vespre perquè a Can Perico es tornarà a assaborir el somni etern. El somni d’Europa, el somni d’una afició sencera que tornarà a bategar al ritme de les nits de Glasgow i Leverkusen. A Zaporígia, però, s'ha hagut de patir de valent (2-2). L’Espanyol, descentrat i protagonista d’uns primers 45 minuts soporífers, ha viscut un autèntic suplici a Ucraïna fins que, com gairebé sempre, han aparegut el ‘Chucky’ Ferreyra i Matías Vargas. Primer el davanter argentí (0-1) i després el ‘Monito’ (1-2) han neutralitzat les dues dianes del Zorya, sempre a remolc, perquè Cornellà-El Prat pugui obrir les portes a les seves primeres nits continentals. “Un passat d’història, un futur de glòria”, dicta una de les tonades més populars entre l’afició blanc-i-blava. Tot el que sigui ballar el ritme d’aquesta màxima, serà bona notícia per a un Espanyol que aconsegueix l’objectiu.

L'Europa League, una realitat  

Era el dia, el dia D. Com si es tractés d’una guerra, l’Espanyol viatjava a Ucraïna amb una bala a la recambra –la renda favorable de l’anada- però amb la por i la lògica incertesa de no saber què passaria a la trinxera enemiga. Potser per això, a Zaporígia, els blanc-i-blaus han sortit garrativats i temorosos com mai. A veure-les venir tot i una proposta inicial que donava a entendre que l’Espanyol volia la pilota, els de Gallego han sucumbit a la pressió ucraïnesa concedint fins a quatre ocasions clares en només 20 minuts. I és que avui semblava fallar tot el que no podia fallar. La resistència blanc-i-blava cedia incomprensiblement davant un Zorya Luhansk que, per sort per als de David Gallego, ha mostrat en totes les seves ocasions la seva claríssima manca de determinació. Només així, de fet, s’entenia que el desconnectat Espanyol seguís sense encaixar en una primera mitja hora que ha deixat molt a desitjar.

El partit s’havia d’asserenar a través de la pilota. Era l’única via per a un equip que, amb Marc Roca, Darder, Granero, Melendo i Vargas a la zona de mitjos, havia saltat al terreny de joc amb la premissa inicialment innòcua de tenir la pilota. Però les coses no sortien. Inconnexos, descentrats i estèrils en atac, els blanc-i-blaus han viscut un autèntic suplici fins que, per art de màgia, s’ha aconseguit un corner que havia de servir per despressuritzar una tensió que arribava a límits insospitats. I de la tranquil·litat momentània s’ha passat a l’alegria eterna. El ‘Chucky’ Ferreyra s’alçava més que ningú al corner per, amb suspens, fer saltar l’espanyolisme del sofà (0-1). No s’havia merescut i, ni molt menys, s’havia intentat en una nova primera part soporífera. Tot i això, l’Espanyol ja tenia el gol que necessitava i encarava la segona meitat sabent que molt malament se li haurien de donar les coses per no ser divendres al bombo de l’Europa League.

Patiment innecessari

La represa, lluny de revertir el guió, ha demostrat que avui no era el dia de l’Espanyol. De nou les errades defensives han condemnat un equip que, tot i la seva suposada superioritat, preferia fer-se petit davant l’insistent Zorya. I així, a cavall d’una situació d’allò més confusa, els ucraïnesos han aconseguit l’inevitable: la primera diana per mitjà del veloç Liedniev (1-1). Quedaven 35 minuts i l’Espanyol, a qui la mitja part semblava no haver servit per a res, ja sabia que tocaria patir de nou.

 

Que bueno que viniste, ‘Monito’

La fortuna, tot i això, somriu als valents. I si algú és valent en aquest Espanyol és el ‘Monito’ Vargas. El davanter argentí, que continua justificant els 10’5 ‘quilos’ del seu fitxatge, ha estripat el guió del partit quan, aprofitant una excelsa passada de Roca que el deixava sol davant Shevchenko, ha sentenciat definitivament l’eliminatòria (1-2). No abans sense ensurt, ja que tornant a demostrar una fragilitat preocupant en defensa els blanc-i-blaus han acabat encaixant l’empat, obra de Rusyn (2-2). El Zorya, però, ja no hi tenia res més a fer; l’Espanyol havia guanyat la guerra i, de retruc, un bitllet per tornar a ser aquest divendres als bombos de Mònaco.

Més informació
 
Comentaris