Una altra tarda infausta a Cornellà-El Prat (0-1)

L’Espanyol, voluntariós però de pega de cara a porteria, no en té prou amb el canvi d’imatge per evitar una nova derrota a casa el dia de l’estrena de Pablo Machín a la banqueta

Les coses no surten a Can Perico. I, per més inri, la dinàmica és massa negativa. L’Espanyol, amb Machín o amb Gallego, s’estavella una vegada i una altra a casa i la situació, a quatre punts de la salvació, comença a ser d’allò més complicada. Ni l’empenta, ni l’altíssima pressió inicial, ni la il·lusió de l’efecte del nou tècnic. Res a valgut aquesta tarda a Cornellà-El Prat i els blanc-i-blaus s’han vist forçats a claudicar altra vegada com a local davant el Vila-real (0-1). La derrota, però, no tapa el canvi d’imatge d’un equip que s’ho creu de la mà de Machín, al perillós ritme que s’enfonsa a la classificació. El canvi d’imatge és un fet; ara calen resultats urgentment.

Un nou xàfec, tot i les bones sensacions

Ja no s’hi valia a badar. I és que l’Espanyol, il·lusionat de nou amb l’arribada de Machín, saltava a la gespa de Cornellà-El Prat a quatre punts de la salvació. La situació era d’allò més complicada i estrenar el caseller a casa era un imperatiu. Només així, s’evitarien mals majors. Adaptant-se en cos i forma al nou dibuix, l’innegociable 3-5-2 de Machín, els blanc-i-blaus han encetat la nova era amb la intensitat com a pal de paller. Pressió alta i verticalitat, un còctel que feia servir l’Espanyol per mirar de neutralitzar un Vila-real superat en els primers compassos.

Però les dinàmiques sempre imperen al futbol. L’Espanyol estava bé al camp, però no a la taula. I això, precisament, jugava massa en contra d’un equip encara dèbil mentalment i que lluitava per rebel·lar-se contra la seva lògica recent. Les permutes són difícils de canviar i així ho ha comprovat l’Espanyol quan al quart d’hora el Vila-real ha topat amb la glòria sense ni tan sols haver-la buscat. Els groguets, per mitjà d’Ekambi en una jugada marcada pels infortunis (0-1), enfonsaven un equip blanc-i-blau que, de nou, es trobava davant la disjuntiva de remar a contracorrent a casa.

Lluny de defallir, però, l’Espanyol ho ha continuat intentant. L’empenta proporcionada per l’efecte Machín sostenia un equip que, abans d’arribar al descans, ha fregat l’empat amb dos xuts de Darder i el jove Víctor Gómez; i amb una rematada de cap de Calleri que s’ha estavellat al travesser. Però avui tornava a tocar suar sang, tocava de nou patir per mirar de revertir una situació que es complicava més i més cada minut que passava.

 

De pega

A la represa, mateixa premissa: intensitat, pressió i voluntat de setge. L’Espanyol, que no es rendia, assetjava un Vila-real que preferia defensar i jugar-s’ho tot al contraatac. Els espanyolistes, però, topaven amb la seva pròpia dinàmica i Machín ha volgut intercedir donant entrada a Granero per Darder. Control per verticalitat, un canvi que havia de marcar el tempo d’un Espanyol que necessitava, com a mínim, salvar un punt per no enfonsar-se a la classificació.

Encara amb poques idees en atac i aferrant-se a la superlativa empenta del ‘Monito’ Vargas, els de Pablo Machín  no trobaven la clau per revertir el guió. Capgirar-ho tot, potser, era la solució i, en aquest context, el tècnic de Sòria ha substituït Ferreyra per Vargas, i Wu Lei per Víctor Gómez. Més fusta a només vint minuts per a l’acabament. Però, de nou, no era el dia de l’Espanyol. Ho demostrava un penal que el col·legiat ha xiulat i que, a instàncies del VAR, ha rectificat quan la pericada ja celebrava la pena màxima. L’Espanyol, així, ha tornat a caure a casa; cal reaccionar de manera urgent.

Més informació
 
Comentaris (1)
Ramon Fa 25 dies
Ànims, espanyolistes, que la Lliga diuen que la guanya l'equip amb més regularitat. I més regulars que vosaltres no hi ha ningú: perdeu sempre.