Commocionats per l’adeu de Rubi

La decisió de Rubi de deixar l'Espanyol trenca el cor de la pericada quan més il·lusió es respirava per l'assoliment del bitllet europeu

A qualsevol que ho hagués dit, se l’hagués pres per boig. A qualsevol. El futbol, però, et colpeja quan menys t’ho esperes i d’això l’Espanyol n’és doctor honoris causa. L’última patacada: l’adeu de Rubi al Betis. L’home que s’havia rebel·lat contra el cercle viciós on s’instal·lava darrerament l’Espanyol diu ara que fa les maletes, que ha trobat algú que li agrada més, que s’adapta més a ell i que, (i aquí hi ha potser el quid de la qüestió), satisfà amb escreix les seves pretensions econòmiques. I el conte, per més difícil que se li faci a la pericada, conclou aquí. Ras i curt.

Alguns ho entenen, d’altres es resignen i fins i tot n’hi ha que ho qualifiquen de traïció per les formes d’un Rubi que ha preferit tirar pel dret i comunicar la decisió a la presidència per vídeoconferència. Gustos de tots colors per a una decisió que ha deixat totalment perplexa a una directiva blanc-i-blava que ha de reaccionar. I ràpid, a poder ser. El futbol ja ha demostrat a l’Espanyol que és un joc de hienes i més els val posar-s’hi com més aviat millor per evitar encara més frustracions entre una afició totalment desencisada.

 

Aixecar el cap, però, és una obligació per a una institució que es juga el futur d’aquí un mes i mig. Sigui amb David Gallego, amb Pablo Machín o amb un altre ‘tapat’, l’Espanyol té marge de maniobra per confiar les claus del vestidor a un altre tècnic que lideri una de les etapes més il·lusionants del futur recent del club. L’aposta per Rubi va ser un tot o res i va sortir bé; segueixin els mateixos passos.

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?