L'esport català assalta Madrid i hi reivindica els presos polítics

Catalunya celebra les victòries esportives dels seus equip a la capital d'Espanya, però també les denúncies públiques de futbolistes de renom com Àlex Granell i Gerard Piqué

x
La celebració dels jugadors del Barça després del triomf en Lliga al Bernabéu | RODRIGO JIMÉNEZ / EFE

En els darrers anys, l'esport català sempre s'ha posicionat al costat del poble de Catalunya. El 2018 va ser un gran any en aquest aspecte –es va tornar a deixar clar que esport i política mai no deixaran d'anar de la mà–, però ja feia molt temps que determinats clubs, esportistes, federacions o entitats mostraven el seu rebuig cap a la repressió de l'Estat contra el procés d'independència català. L'entrada del 2019 ha anat acompanyada d'un injust judici als presos polítics catalans i, evidentment, l'esport català ha estat a l'altura de les expectatives.

 

 

I ho ha estat tant dins dels terrenys de joc com fora d'aquests. Dos futbolistes de renom com són Piqué i Granell –xifra molt millorable, val a dir– s'han pronunciat al respecte i no han tingut problema a denunciar les injustícies, alguns equips s'han adherit a la vaga per defensar la mateixa causa, al Camp Nou hi han aparegut noves pancartes... Els exemples han estat nombrosos i el poble català ha agraït qualsevol mostra de dignitat: tota forma de donar suport i ajudar a visibilitzar la situació ha estat benvinguda. A Espanya, no obstant això, tots aquests gestos han estat condemnats i criticats. Només cal veure la reacció del periodista de la Cadena Cope, que va titllar anomenar "Gerardo" a Piqué (i el va titllar de "cretí"), els crits de "Viva España" amb què el central va ser rebut a Madrid o els insults de l'espanyolisme a Granell en les seves publicacions a les xarxes socials.

 

 

A Espanya molesta que l'esport català s'impliqui tant amb el seu país i aprofiti l'altaveu mediàtic per reivindicar la llibertat dels presos polítics. Les seves reaccions ho palesen, però això no és el que els dol més. I és que, sigui pel que sigui, des que ha començat el judici a l'1-O, els seguidors espanyols no han parat de veure com equips catalans assaltaven Madrid. Les opinions són subjectives, però els resultats no. Els resultats són objectius. La justícia poètica ha volgut que el Girona aconseguís un triomf històric al Santiago Bernabéu i un altre de molt valuós al camp del Rayo Vallecano, que el Barça assaltés el Madrid a casa seva dues vegades en quatre dies (amb dues actuacions, per cert, increïbles de Piqué), que la secció de bàsquet blaugrana s'aliés amb l'èpica i s'emportés la Copa del Rei de la capital espanyola amb una final tant agònica com polèmica (completada amb una altra victòria contra l'etern rival a l'Eurolliga) i que, encara que fos a Reus i València, respectivament, el Barça d'hoquei i el de futbol sala s'emportessin la Copa del Rei d'aquesta temporada.  Tot plegat en quinze dies, només.

Els jugadors del Girona celebren la història victòria al camp del Madrid.
Els jugadors del Girona celebren la història victòria al camp del Madrid. | EFE

Per si no n'hi hagués prou, judicialment els catalans també han rebut bones notícies de Madrid. La setmana passada, Sandro Rosell i Joan Besolí van ser posats en llibertat provisional després de patir la presó preventiva per presumpte delicte fiscal més llarga de la història d'Espanya. A l'expresident de Barça i el seu soci andorrà mai no els podran tornar els gairebé dos anys que s'han passat tancats injustament, però com a mínim podran preparar des de la llibertat la defensa d'un judici que s'allargarà fins al 27 de març, quan aquest quedarà vist per sentència.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?